Albert Parareda

Fa uns dos mil cinc-cents anys, Buda afirmava que la violència s'acaba amb l'absència de violència, i ho arrodonia dient que aquesta era una llei molt antiga. El que ensenyava Buda té un gran interès per a nosaltres, els occidentals. Sembla que hàgim estat programats per anar sempre amb l'accelerador a fons. Com podem ser feliços si sempre anem de bòlit, amb el mòbil a l'orella, i no sabem parar?

Fa uns dos mil cinc-cents anys, Buda afirmava que la violència mai no s'acaba amb més violència, sinó amb l'absència de violència, i ho arrodonia dient que aquesta era una llei molt antiga. El que ensenyava Buda té un gran interès per a nosaltres els occidentals. Sembla que hàgim estat programats per anar sempre amb l'accelerador a fons. ¿Com podem ser feliços si sempre anem de bòlit, amb el mòbil a l'orella, i no sabem parar? Si seguim a aquest ritme, anem de dret al desastre. Aquest llibre invita a fer una pausa, a seure tranqui·lament davant del riu de la vida, a respirar suaument i a observar com vivim.

Experiències personals de transformació espiritual

Quan en Marc Bordeneuve arribà a Quebec l'estiu de 1626, la colònia francesa era ben poca cosa. Només una seixantena de persones, la majoria homes, s'arriscaven a passar l'hivern en aquell petit asse

Amagar-nos del fet de la mort és ficar el cap sota l'ala per no veure el que és evident. Ens fa tanta por morir que preferim viure ignorant la mort. Cal que comencem a mirar-nos la realitat amb uns altres ulls i des d'una altra perspectiva. Podem passar d'una actitud de por i desesperacio a una altra d'acceptacio serena i reconfortant.Si tinguessim present la mort, viuriem sense tant estres ni tantes cabories. Quin sentit te gastar tantes energies en coses que al cap i a la fi tenen molt poca o cap importancia? Si fossim conscients que dema podem morir-nos, ens prendriem la vida d'una altra manera; ens adonariem que no cal correr, que tenim tot el temps del mon per fer allo que volem; comprendriem que l'exit, el prestigi i l'amor propi no son essencials en les nostres vides. Si fossim conscients de la mort, podriem dedicar-nos a estimar mes els qui ens envoltenn, la qual cosa ens faria, ben segur, molt mes feliços.Aprendre a morir, aprendre a viure, es un manual basic per fer-nos prendre consciencia de tot el que fa referencia a la mort, amb dos proposits: ajudar-nos a viure mes conscientment i a morir serenament el dia que ens toqui.Aquesta obra va ser finalista del premi Joan Maragall d'assaig del 2001.

Qui eren els terroristes i els radicals: els pagesos que no volien ser tractats com a bèsties de càrrega o els senyors que els imposaven la llei de l?embut? Aquesta és la història dels remences vista