Albert Vidal

Us heu preguntat mai per que utilitzem, de manera espontania, expressions com ara "afluixar la mosca", "escampar la boira" o "passar per la pedra"? Per que ens referim a "lany de la picor" o "a la quinta forca"? Per que "som de la maniga ampla" o "fem campana"?Us presentem, doncs, lorigen dun centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense coneixer la procedencia.Esperem "no estar carregats de punyetes" en el nostre proposit. Tampoc volem "cantar la canya a ningu", ni molt menys "donar gat per llebre". Nomes provem de "no perdre el fil" i "posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per "uns setciencies". I esperem fer-ho sense necessitat de "treure el sant Cristo gros".La historia es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la historia oficial, la que escriuen els vencedors; la historia no oficial, que gairebe mai no poden escriure els vençuts; la gran historia de passats mes o menys gloriosos; la historia desconeguda, que nomes sintueix per escassos vestigis; la historia del present, la que es construeix dia a dia... i tambe la petita historia de les expressions populars, sovint universals, pero que formen part del patrimoni linguistic i cultural duna comunitat determinada. Petites frases que, per un motiu o per un altr...

Us heu preguntat mai per que utilitzem, de manera espontania, expressions com ara"afluixar la mosca","escampar la boira"o"passar per la pedra"? Per que ens referim a"lany de la picor"o"a la quinta forca"? Per que"som de la maniga ampla"o"fem campana"?Us presentem, doncs, lorigen dun centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense coneixer la procedencia.Esperem"no estar carregats de punyetes"en el nostre proposit. Tampoc volem"cantar la canya a ningu", ni molt menys"donar gat per llebre". Nomes provem de"no perdre el fil"i"posar els punts sobre les is", sense necessitat de passar per"uns set-ciencies". I esperem fer-ho sense necessitat de"treure el sant Cristo gros".La historia es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la historia oficial, la que escriuen els vencedors; la historia no oficial, que gairebe mai no poden escriure els vençuts; la gran historia de passats mes o menys gloriosos; la historia desconeguda, que nomes sintueix per escassos vestigis; la historia del present, la que es construeix dia a dia... i tambe la petita historia de les expressions populars, sovint universals, pero que formen part del patrimoni linguistic i cultural duna comunitat determinada. Petites frases que, per un motiu o per un altre, han pres cos, s...

Quin dels gairebé mil municipis catalans no té la seva festa major? Quina població renuncia a promoure els seus productes tradicionals? Qui és tan distret com per oblidar els seus orígens ancestrals?Daixo tracta aquest llibre, en que us oferim un recull de cent celebracions, nexplorem la procedencia i nexpliquem el contingut. Potser aleshores gaudirem mes de la truita amb suc, del xato o de la ratafia; vibrarem intensament amb els traginers, els gegants o els gossos datura, i ens emocionarem amb la Dansa de la Mort, la Morisca o les fogueres de Sant Joan. Visqueu on visqueu, sempre tindreu a prop una fira, una festa o una solemnitat per celebrar. No hi falteu!

Els plats que formen la cuina catalana han evolucionat al llarg de la història, fns assolir una gran acceptació que fa que siguin valorats i apreciats. Us presentem la història i evolució de quaranta

Aquest llibre és un entreteniment, un esbargiment ideal per fer en solitari o en família. Consisteix a llegir una frase feta que utilitzem sovint i descobrir-ne l'origen. Així de senzill. Per fer-ho, de vegades ens haurem de remuntar a l'any de la picor, però com que som de la maniga ampla les explicacions són sempre breus. Volem remenar les cireres, però sense haver de passar la nit en blanc.La història es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la història oficial i la no oficial; la gran història i la petita història, també la de les expressions populars, que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d'una determinada comunitat. Us presentem, doncs, l'origen de cent deu dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència.És hora de saber-la, de trobar el quid de la qüestió abans de perdre la xaveta i no sortir de polleguera.

Al llibre anterior, Lorigen de 110 dites populars, cercavem la procedencia de certes expressions i ara, a Lorigen de 100 frases fetes en trobareu una nova tongada.No volem fer-nos el suec, pero tampoc enganyar-vos com a un xino. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos o al vostre entorn si una frase o una altra es utilitzada frequentment, si es coneix el significat. En qualsevol cas, lorigen us sorprendra. Us en farem cinc centims, pero no volem acabar com el rosari de laurora, ni explicar un sopar de duro. Nomes pretenem estirar de la manta i, encara que no lliguem els gossos amb llangonisses, per si les mosques, no tirarem la tovallola. A fi de comptes, es tracta de jugar-se els quartos, de menjar en el mateix plat sense fer mes voltes que el 29.