ALFONS CUCO

La guerra del Kosovo (sobretot, quan lOTAN comença a bombardejar Belgrad) ha colpit de nou la intellectualitat europea pel que fa al fet de poder predir els possibles conflictes bellics, per tal dintervenir-hi a temps abans que la massacre sinstalle com una vergonya mes a la nostra consciencia de democrates compromesos. Alguns intel·lectuals, com tambe alguns politics, ressaltaren la impossibilitat davançar-se a linici inevitable de la guerra a causa,entre altres coses, de la manca dinformacio sobre els territoris en conflicte. Aquesta opinio, sens dubte respectable, delata una manca de rigor intel·lectual imperdonable. Pel que fa al Kosovo, la cosa ja salbirava: algunes veus, tant en premsa com en llibres, ja havien avisat de limminent desastre que shi apropava. La dAlfons Cuco en fou una. El 1997 publicava Els confins dEuropa, un assaig que recull dos informes que Cuco, en qualitat dinformador especial, confegi per a la Unio Europea: el primer, La Mediterrania oriental, el presenta el 1995 davant lAssemblea de la Unio Europea Occidental, i el segon, Nacionalisme i drets humans a Kosovo, el 1996 davant lAssemblea Parlamentaria del Consell dEuropa. En tots dos informes, ja shi denunciava la violacio dels drets humans als confins sud-orientals dEuropa a mes danalitzar-hi les causes historiques dels conflictes nacionals i etnicoreligiosos daquells territoris. El llibre, en concret, se centra en els casos de Turquia, Grecia i el Kosovo, i esdeve, desgraciadament, tot un testimoni de com les veus mes preclares no son escoltades en els moments historics mes decisius.

Aquest llibre analitza la transició democràtica valenciana de la mà d´un estudiós de la historia que en fou, alhora protagonista destacat.

Durante los últimos veinte años del pasado siglo, se han intensificado los procesos de descentralización política y de transformación del Estado nación. Nuevas realidades, nuevos procesos globalizadores y rápidos cambios estructurales que aceleraron la marcha de la historia como nadie había previsto, han provocado en Europa profundas transformaciones que afectan a la estructura del Estado, a la distribución del poder político y a la capacidad de instrumentar políticas públicas. La emergencia de la escala regional y la necesidad de establecer formas de cooperación entre diferentes niveles de gobierno, son dos de las características más importantes de estas últimas décadas. En muchos casos, como los tres países de la Unión Europea que aquí se analizan, Alemania, Bélgica y España, a esta emergencia de la escala regional se añade el hecho fundamental de que las respectivas realidades estatales integran regiones constitucionales o regiones con poderes legislativos.

La desaparició de la Unió Soviètica i l’afirmació de les nacions d’aquest escenari tan complex constitueix un dels fets que ha marcat el panorama internacional de la fi del segle XX. Una contribució