Par leur originalité et leur diversité, les contibutions reccueilles dans ce livre réflètant, dans leus ensemble, les progrès considérables enregistrés par l'étude du texte littéraire pendant les der
Paul Nizan i de Jean-Paul Sartre van nèixer el 1905. Es van conèixer a l'institut i van compartir la seva vida d'estudiants a l''École Normale Supériure. Allà es van fer amics. Van escollir la filosofia i la narració i van estar compromesos amb els seu temps i els seus conemporanis. L'un, Nizan, va morir el 1940. L'altre ho va fer el 1980. D'aquest fet es desprén un desequilibri fonamental que s'estableix entre els dos. Però Sartre no va oblidar res. I el 1960, amb un magnífic prefaci a l'assaig de Paul Nizan, Aden-Arabie, ha fet del purgatori i de l'oblit el seu camarada de joventut. A més, tant Nizan com Sartre troben el seu lloc dins el llibre, evocats des de diferents punts de vista i mesclats alhora, enfrontats per la mirada dels investigadors que intenten assenyalar les complicitats d'abans, a través de la seva escriptura.