Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949). Periodista, historiador i escriptor, Rovira va ser una de les plomes catalanes més fèrtils de la primera meitat del segle XX. El 1910 es va adherir a la Unió Federal Nacionalista Republicana, formació que va abandonar el 1914. Va organitzar el Servei de Premsa de la Mancomunitat i el 1916 finalitzà els estudis en dret. Especialitzat en política internacional i en l'estudi de les nacionalitats, Rovira va començar una vasta obra historiogràfica, com la Història de Catalunya, publicada entre 1922 i 1934 en diferents volums. Va promoure la publicació de La Revista de Catalunya (1924) i va dirigir el diari La Nau, portaveu d'Acció Republicana (1927). El 1931 va presentar-se a les eleccions del 12 d'abril per Acció Catalana Republicana (ACR). L'any següent es va incorporar a ERC. Diputat al Parlament de Catalunya per aquest partit, l'1 d'octubre de 1938 va ser elegit vicepresident primer de la cambra. Amb l'ocupació de Catalunya es va exiliar a França. Es va instal·lar primer a Tolosa i després a Montpeller, ciutat en la qual residiria fins el 1946, quan es traslladà a Perpinyà. L'abril de 1940 fou designat per Companys membre del Consell Nacional de Catalunya i l'octubre d'aquell any assumí la presidència interina del Parlament català. Durant la Segona Guerra Mundial va donar suport i assessorament al nou president de la Generalitat, Josep Irla, el qual el nomenà president del Consell Assessor de la Presidència (1945) i conseller del Govern (1945-1948). Morí a Perpinyà el 5 de desembre de 1949 i va deixar com a llegat milers d'articles, llibres d'història i assaig, i algunes obres teatrals.