Antònia Carré-Pons

Novel·la històrica que narra la València de finals del segle XV, el Nàpols i la Roma del segle XVI, i les connexions culturals entre els regnes de la corona d'Aragó. Dins un còdex de la Biblio

El Pol és un periodista cultural, de caràcter ordenat i metòdic, devot dels seus curiosos germans i ple de consciència social, de rebel·lia contra el que considera injust o abusiu. La Blanca és una c

Clara va a l'institut i fa segon d'ESO, però és una noia que té problemes, com els passa a moltes adolescents. La seva relació amb els altres és conflictiva, tot i que ella no pot fer res per evitar-ho, i la seva relació amb els estudis encara és pitjor.

El llibre d'Elionor s'estructura en tres seqüències de 13 breus capítols cadascuna i encapçalades per una cita del Llibre de Job, que ens dona idea de l'evolució interna del personatge principal des de el patiment més irracional, el qüestionament d'aquest dolor i l'arribada a una mena d'alliberament on Elionor recupera una certa serenitat en la percepció del món i d'ella mateixa. Elionor és nom de reina. Medieval. Elionor d'Aquitania, reina de França i d'Anglaterra, promotora de la poesia trobadoresca. Elionor de Sicília, reina de la Corona d'Aragó, esposa de Pere III el Cerimoniós, posseïdora d'una bona biblioteca. L'Elionor del llibre no és reina, però llegeix. Dotada d'una sensibilitat molt fina, percep coses que la majoria de la gent no veu. Com a totes les persones, la vida li planta al davant destrets que la trasbalsen enmig de les accions més quotidianes: quan surt a passeig, si visita uns amics o pren una copa en un bar. Influenciada potser per la lectura bíblica, primer hi reacciona amb sorpresa, abnegació i paciència, però a poc a poc es va traient la crosta de la submissió de dins.Els afanys i sofrences de l'Elionor es mostren en circumstancies davant les quals la nostra fragil protagonista no és capaç de reaccionar o de prendre decisions, circumstancies de caire surrealista que van més enlla de les vivències quotidianes i l'arrel de la vida de cada dia. L'Elionor percep un món que la sobrepassa i la immobilitza. En la segona part trobem una Elionor que comença a qüestionar les seves visions. Es pregunta si hi ha lloc per a l'esperança i per a la felicitat en aquest món esgavellat que continua presentant-li esdeveniments que només ella pot percebre però amb el qual dialoga des d'una posició més crítica.Finalment, l'Elionor aprèn a enfrontar-se a les contingències que li sobrevenen a través de la intel·ligència, d'un saber primordial que li permet el retorn a un cert ordre i una mena de felicitat. El patiment, l'esperança i la saviesa són les tres fases del camí que segueix l'Elionor fins a la serenitat.Antònia Carré aconsegueix introduir el lector en una atmosfera onírica, salvatge i cruel a vegades però sempre carregada de bellesa i d'emoció, que practicament obliga a estimar, a encoratjar aquesta Elionor fragil i alhora forta que ens fa veure el que no veiem o no volem veure. Carré basteix un retaule amb escenes que per si soles podrien ser un quadre, però que llegides en ordre conformen la història vital de la protagonista: la transformació de la realitat en un món oníric que tant pot ser amenaçador com rutilant.

Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La famosa tercera edat, no pas com

Antònia Carré-Pons ha descobert un nou gènere: la literatura gerontològica. Després dels vells de "Com s'esbrava la mala llet" torna amb una parella de jubilades amb qui et petes de riure.Ha passat la pandèmia i la Paula i l'Ernestina decideixen llogar el quarto de convidats. Comença el casting: desfilen una pastissera de wedding-planner, una comptable amb el cor trencat, una noia reprimida per un nòvio de dretes i una estudiant de cirurgia que els recorda que ja no tenen edat de compartir pis. Els candidats acabaran tots escaldats, però elles hauran trobat el passatemps definitiu.