August Bover

Cloc! s'aparta clarament de la línia dels anteriors poemaris d'August Bover. Després dels darrers reculls japonitzants, vinculats a uns paisatges concrets, ara el poeta s'endinsa pel camins iniciats per l'avantguarda francesa del grup Oulipo i, encomanant- se a Llull, fa un recorregut polimorf per algunes de les contraintes clàssiques: el sonet amb eco, el poema aparentment bilingüe, els gentilicis desplaçats, els lipogrames monovocàlics, el monosil·labisme, la seqüència de tautogrames, etc. Però no s'atura aquí, sinó que va molt més enllà tot explorant algunes de les característiques de la llengua catalana: el triftong, l'ús de la dièresi, del guionet i del punt volat, l'obertura i el tancament de les vocals, la vocal neutra, els sons de les consonants, les combinacions dels pronoms febles, les interjeccions onomatopeiques o la formació de paraules. I, tot plegat, en un deliciós diàleg amb els esplèndids dibuixos de Pere Capellà Simó, que s'integren perfectament en el joc. Perquè, com diu Màrius Serra en el pròleg, "aquest Cloc! no clou res, sinó que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua".

Un recull poètic fruit de la reflexió sobre el paisatge i la cultura de les illes Balears i de les relacions de l'autor amb els homes i dones d'aquestes illes: des del Doctor Il·luminat o el cartògraf Cresques Abraham fins als darrers beatniks i els primers hippies, des dels talaiots i les rondalles fins al turisme actual, des de la destrucció del paisatge fins al retrat dels vells amics.

A redós de líevocació espriuana, He mirat aquesta terra és una col·lecció de llibres que ens mostren una visió artística del nostre territori. Agermanant literatura i fotografia, poetes de la llum i poetes de la paraula dialoguen en cada volum sobre un mateix paisatge díarreu dels Països Catalans. Al amparo de líevocació Espriu, He mirado esta tierra es una colección de libros que nos muestran una visión artística de nuestro territorio. Hermanando literatura y fotografía, poetas de la luz y poetas de la palabra dialogan en cada volumen sobre un mismo paisaje diario de los Países Catalanes.

Pròleg d'Antoni Trilla i il·lustracions d'Alba Gàmiz. El contagi és un fruit del confinament que la societat va haver de patir l'any 2020, arran de la pandèmia de coronavirus. Els poemes —elegan

Cloc! saparta clarament de la línia dels anteriors poemaris dAugust Bover. Després dels darrers reculls japonitzants, vinculats a uns paisatges concrets, ara el poeta sendinsa pel camins iniciats per lavantguarda francesa del grup Oulipo i, encomanant-se a Llull, fa un recorregut polimorf per algunes de les contraintes classiques: el sonet amb eco, el poema aparentment bilingue, els gentilicis desplaçats, els lipogrames monovocalics, el monosillabisme, la sequencia de tautogrames, etc. Pero no satura aqui, sino que va molt mes enlla tot explorant algunes de les caracteristiques de la llengua catalana: el triftong, lus de la dieresi, del guionet i del punt volat, lobertura i el tancament de les vocals, la vocal neutra, els sons de les consonants, les combinacions dels pronoms febles, les interjeccions onomatopeiques o la formacio de paraules. I, tot plegat, en un delicios dialeg amb els esplendids dibuixos de Pere Capella Simo, que sintegren perfectament en el joc. Perque, com diu Marius Serra en el proleg, aquest Cloc! no clou res, sino que obre noves vies per a la literatura potencial en la nostra llengua.

Érem, som i serem... és per a José María Murià, la catalanitat mexicana; Qüestió de confiança per a Teresa d'Arenys, que me'n confià l'encàrrec; Tant pot ser Grècia com Gràcia, per a en J