Aurora Bertrana

Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i

Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d’Étobon, on l’ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són

Tot justa acabada la Segona Guerra mundial, tres presos alemanys són enviats en un poblet de frança a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agresor, cada un aura d'incoprorar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït.

Acompañando a su marido, Monsieur Choffat, una joven catalana, hija de uno de los escritores más importantes del Renacimiento cultural catalán del siglo XIX, Prudenci Bertrana, la inquieta e intrépida Aurora Bertrana paso tres años, de 1926 a 1929, en la Polinesia francesa. Fruto de dicha estancia seria este delicioso libro, accesible por primera vez integramente en castellano, Los paraisos oceanicos, cuya edicion catalana original data de 1930. Las inquietudes y el caracter de la joven Aurora, que la habian llevado, por ejemplo, a formar parte de la primera orquesta de jazz integramente femenina de Europa -en Suiza, donde su padre la habia enviado a estudiar idiomas-, la conduciran a escribir una obra precursora tanto por su optica feminista como por su aproximacion a la sociedad que visita. No en vano, la autora nos ofrece una vision pesimista de la invasion del hombre blanco civilizado sobre el primitivismo en decadencia de los hombres y las mujeres de la Polinesia, hacia quienes se inclinan las simpatias de la escritora. Un libro que, segun la autora, escandalizo a mucha gente porque era un libro entusiasta que cantaba a la naturaleza exotica y a los hombres primitivos. Como su autora, este es un libro de viajes y aventura entusiasta, critico, espontaneo y sincero.

Publiquem la més ambiciosa de les novel les d'Aurora Bertrana per primer cop en versió íntegra, traduïda de l'original castellà per Núria Sales. Narra la vida en un poble francès entre 1942 i

La princesa dels Teíi, la bella Peikea, us cobeja: diu que està terriblement ofesa perquè vós no heu volgut compartir el seu jaç. Per això envia aquest guerrer, destinat a sacrificar-vos. Com que no

Una novel·la d'Aurora Bertrana escrita en frances que havia estat fins ara inedita. Naufrags recull la vida d'un seguit de personatges de la Ginebra bohemia que Aurora Bertrana va coneixer durant el seus anys d'exili a Sussa. Durant els primers temps d'allunyament, l'Aurora va haver de començar de zero. Separada del marit, en terra estranya i sola, va fer de traductora, de professora d'idiomes i fins de minyona.L& x02019;any 1941 va acceptar de treballar de majordoma a casa d& x02019;una aristocrata russa que col·laborava amb la Creu Roja Internacional, de la qual s& x02019;aprofitaven uns quants desvagats que anaven a la casa per compartir el dinar que Tomaixevska deixava a Aurora com a paga. D'aquesta situacio pintoresca i d'altres vivencies, Aurora Bertrana en deixa constancia a la novel·la fins ara inedita.

Un intenso triángulo amoroso en la Barcelona burguesa de los sesenta, una joya desconocida de Aurora Bertrana. Claudia y Domènec son un matrimonio ejemplar, la pareja perfecta de la burguesía barc

Una colorista i vivíssima descripció d'una veí exotic, en un moment historic, l'any 1936, que el món s'acostava al caire de l'abisme.El 1936, pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil, el diari La Publicitat va enviar al Marroc l'escriptora Aurora Bertrana, amb l'encarrec de retratar la gent i els paisatges de l'aleshores Protectorat Frances i Espanyol. Bertrana ja havia sorpres els lectors amb Paradisos Oceanics, on feia un evocador retrat de la vida dels pobladors ancestrals de la Polinesia. Aquest cop, pero, al Marroc, no li va resultar tan facil connectar amb les seves germanes musulmanes. En un seguit de croniques, la viatgera s'esforça una i altra vegada per endinsar-se en la intimitat de les llars marroquines, en els secrets de prostibuls i palaus, a la recerca de la complicitats amb unes dones invisibles.Narracio en primera persona d'un viatge que recorre les ciutats del Marroc, de nord a sud, on l'autora buscara la complicitat de les dones de tota condicio social, en un intent de copsar l'anima femenina de l'Islam.

Un periodista vetera procedent de la Ciutat dels Vells, que el lector identificara rapidament amb l'Espanya franquista, és enviat a la Ciutat dels Joves per escriure'n un reportatge. Alla hi trobara una societat completament nova, vital i alliberada de tabús, que fa pensar en el món idealista que somniaven els joves de finals dels seixanta. En el seu viatge a la Ciutat dels Joves, el reporter s'entrevistara amb els principals responsables d'aquesta nova societat, que n'hi explicaran els rudiments. Ell els anira comparant amb el lloc d'on ve i així, tot i mostrar-nos que el funcionament de la Ciutat dels Joves no és perfecte i que a voltes li resulta incomprensible, el trobara preferible al de la Ciutat dels Vells, catòlica i conservadora,dominada per la hipocresia i la manca de llibertat.Aurora Bertrana, en la seva última obra de fiicció, publicada originalment el 1971, quan tenia setanta-nou anys, va intentar entendre el vent de canvi que pregonaven les noves generacions, a la vegada que articulava una crítica devastadora de l'Espanya de la seva època. Per això aquesta satira fantyastica va patir les tisorades de la censura.L'edició que tens a les mans ofereix per primera vegada el text íntegre, incloent les pagines que no van superar el sedas dels censors. Hi afegim, a més, un annex amb els informes i els comentaris que la censura franquista va dedicar a l'obra.

Paraísos oceánicoscondensa en una prosa tierna e inteligente estampas coloristas de la vida de su autora a la Polinesia Francesa entre los años 1926 y 1929.Aurora Bertrana, con sus palabras, redujo el mundo. La Polinesia era un lugar remoto, perdido, inimaginable hasta que ella estuvo alli. Hasta que esta periodista zarpo hacia Papeete y empezo a enviar sus cronicas desde Oceania hacia España. Fue a finales de la decada de 1920. Bertrana, con treinta y cuatro años, llego a aquel lugar exotico, absolutamente desconocido, y durante tres años se dedico a describir su naturaleza y escribir sobre sus gentes. Hablaba sobre todo de las mujeres, de los matrimonios forzosos, de la maternidad sin contratos, de la sexualidad liberada. Bertrana viajaba porque buscaba y huia a la vez. Desde niña leia a escondidas en la biblioteca de su abuelo porque su pueblo se le quedo pequeño. Escapaba de una vida que su madre intento confeccionar para ella cuando la enseño a coser, bordar y hacer puntillas para convertirla en una señorita digna.

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presoners alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de lexèrcit agressor, cada un dells haur

Vent de grop no és una novel·la rosa d?Aurora Bertrana. L?amor entre un pescador de la Cala i una turista anglesa no és l?espina dorsal del text, sinó que és el pretext a partir del qual l?escriptora gironina descriu l?eclosio del turisme a la Costa Brava durant els anys seixanta. Bertrana parteix del xoc entre cultures, generacions i maneres de viure i veure el mon. Es fa resso d?uns temps que estan canviant. El catala empordanes, al costat dels castella defectuos de les turistes, aixi com l?angles i alguna nota de frances basteixen una obra rica amb dialegs agils i directes que fan avançar l?accio de la Costa Brava a Londres. Vent de grop va ser un exit de vendes. Aixi mateix, es va adaptar al cinema amb el titol La larga agonia de los peces fuera del agua (1970) protagonitzada per Joan Manuel Serrat.

Aurora Bertrana (1892-1974) va ser una magnífica prosista i una gran aventurera. Fascinada pel món i la literatura, els viatges que va fer a la Polinesia, a Sussa i al Marroc van servir-li de material per a novel·les, relats i, sobretot, articles periodistics. Interessada d'igual manera per la societat, va ser pionera a l'hora de parlar de feminisme i d'altres cultures, sempre des d'una fervent defensa de la llengua i cultura catalanes. Dona de mon, mai va deixar d'escriure, fer conferencies i defensar el llegat del seu pare. Aquest volum en dona fe: s'hi recullen els seus millors escrits, des dels anys 20 fins als 70, sobre tots els temes que van captivar-la; textos que mostren el recorregut d'una biografia unica.