Carles Fontserè

L'esclat cartellista del juliol del 36 ha estat valorat de manera molt positiva per estudiosos i crítics d'arreu del món. Un dels cartells mes coneguts, convertit gairebe en objecte de culte estetic, mostra un camperol empunyant la falç amb el braç enlaire i el lema "Llibertat!", amb el rerefons roig i negre de la bandera anarquista. L'autor, Carles Fontsere, tot just tenia vint anys quan es va comprometre amb la revolucio, juntament amb els seus companys Aluma, Helios Gomez, Antoni Clave i molts d'altres que apareixen al llarg d'aquestes pagines.En les seves magnifiques memories, mes artistiques, politiques i col·lectives que no pas intimes, Fontsere recull l'ambient carlista familiar i el de la petita burgesia benpensant, pero tambe la seva experiencia en el requete de Barcelona, el seu posterior compromis amb l'anarquisme llibertari, el Sindicat de Dibuixants, les Brigades Internacionals, el dramatic pas de la frontera amb Lluis Companys, Josep Tarradellas i Jaume Miravitlles, i finalment l'internament en un camp de concentracio de França.a

Carles Fontserè repassa, amb ritme àgil i ameníssim, l’efervescència cultural de l’exili català a París davant de la perspectiva oberta amb la victòria dels aliats, després de la Segona Guerra Mundia

Aquest és un llibre insòlit dins de la literatura de l’exili. El segon volum de les memòries de Carles Fontserè repassa els anys del remolí que li va tocar de viure quan, després de passar la fronter

Carles Fontserè, conocidísimo cartelista republicano, narra con viva emoción y acerado espíritu crítico un período crucial de la historia: desde el forzado exilio de los republicanos derrotados en la Guerra Civil hasta el desfile victorioso de los aliados en los Campos Elíseos de París. Fontserè arremete contra los tópicos de la memoria colectiva y las imposiciones de la historia oficial. Rememora sin tapujos la crueldad de los campos de concentración franceses, la utilización de los republicanos exiliados como carne de cañón en la Segunda Guerra Mundial, la apacible vida cotidiana y el bullicio noctámbulo del París ocupado por las tropas alemanas, el falso mito de la Resistencia o el mediocre papel de las elites republicanas en el exilio. Sus impagables vivencias atrapan al lector como si se tratase de una trepidante novela de aventuras que, sin embargo, no desdeña el apoyo de innumerables fuentes históricas, algunas de ellas silenciadas por los intereses dominantes. En sus memorias resuenan los ecos de los miles de «exiliados de tercera» que se vieron obligados a cruzar la frontera y acabaron arrastrados por el torbellino de la Segunda Guerra Mundial.