CARLES TERES

L'hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d'una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l'Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l'abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l'amenaça del llop és gràcies a l'estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d'anomalia, d'horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l'esperit d'aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s'enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.

En el invierno de 1759, mosén Magí pasa la noche en una masía alejada de todo y de todos, de una dignidad señorial que contrasta con las desoladas tierras que rodean La Pobla de Llobosa en el Alto Matarraña. Habitan la sierra gente rustica, de pocas palabras y expresion bestial, desprovistos de la fe. Son loberos, como sus señores Torrent de Prats. Si el ganado puede sobrevivir a la amenaza del lobo es gracias a la extraña comunion que une a estos hombres con los animales a los que todos temen. La sensacion de anomalia, de horror apenas disimulado que planea por toda la masia y su entorno se le antoja insoportable. Siglos mas tarde, Llorenç tiene la misma sensacion que se apodero del espiritu de aquel cura cuando subio a la sierra de La Pobla a fotografiar aquel caseron abandonado. El todavia no lo sabe, pero un vinculo que se hunde en sus mas profundas raices lo une inexorablemente a una raza y un pueblo que guarda un secreto antiguo, el delirio de la licantropia