Cinta Arasa

Un llibre tendre sobre l’amistat, la solidaritat i el respecte als animals, amb rimes, perquè el pugueu cantar... o miolar!Al meu terrat hi ha el gat Bernat. Es fa el pinxo i viu sol..., però no és f

El sol arriba fins a l'últim racó. És l'estiu: platja, piscina i molta calor!El sol arriba fins a l'últim racó. És l'estiu: platja, piscina i molta calor!

Cinta Arasa ha teixit una història de superació, tendra i divertida alhora, que de segur llegireu amb un somriure.«Les fades són calbes!» crida un dia Valèria a l’escola. Vol defensar-se i defensar s

De totes les nacions se n'expliquen uns orígens més o menys llegendaris. També del naixement de Catalunya se n'expliquen moltes, de llegendes. Cinta Arasa i Carles Arbat han anat resseguint el llibre que va escriure el cronista Joan Gaspar Roig al segle XVII, n'han triat les millors histories i us les han volgut tornar a explicar.

Tendra historia que parla sobre el respecteper la natura i els animals.L'Aloma, una nena de set anys, estava convençuda que era la millor mestra que un petit esquirol podia tenir per aprendre tot el que un animal com aquest ha de saber per creixer. El dia que en va trobar un -el Gla-, l'Aloma va decidir que l'esquirol es quedaria a viure a casa seva, per mes que tothom li digues que calia que visques al bosc, amb els altres esquirols. Pero l'Aloma no en volia ni sentir a parlar, de dir adeu al seu nou amic; per aixo va decidir convertir-se en la seva mestra. Pero... es pot ensenyar un esquirol a ser un esquirol?Tendra historia sobre el respecte per la natura i els animals, sobre l'amistat i els sentiments que l'acompanyen, com ara l'amor, la complicitat, el respecte i, tambe, l'enyorança quan cal dir adeu.L'Aloma, una nena de set anys, estava convençuda que era la millor mestra que un petit esquirol podia tenir per aprendre tot el que un animal com aquest ha de saber per creixer. El dia que en va trobar un -el Gla-, l'Aloma va decidir que l'esquirol es quedaria a viure a casa seva, per mes que tothom li digues que calia que visques al bosc, amb els altres esquirols. Pero l'Aloma no en volia ni sentir a parlar, de dir adeu al seu nou amic; per aixo va decidir convertir-se en la seva mestra. Pero... es pot ensenyar un esquirol a ser un esquirol?Tendra historia sobre el respecte per la natura i els animals, sobre l'amistat i els sentiments que l'acompanyen, com ara l'amor, la complicitat, el respecte i, tambe, l'enyorança quan cal dir adeu.

La mare de Ferran mai té temps. Sempre va mirant el rellotge i dient: "Anem molt justos!". Ferran no li solta ma mentre corren d'un lloc a l'altre, del matí a la nit, de dilluns a diumenge. Però un dia l'oncle Pere li porta un elefant de peluix de l'Índia. Quan l'home li conta com viuen els elefants, queda encisat. Voldria que sa mare fóra un elefant! Què podria fer?

La mare del Ferran mai té temps. Sempre va mirant el rellotge i dient: «Anem molt justos!». El Ferran no es deixa anar de la ma mentre corren d'un lloc a l'alt re, del matí a la nit, de dilluns a diumenge. Però un dia el seu tiet li porta un elefant de peluix de l'índia.

Arán recuerda las mejores vacaciones de su vida, el verano en el que conoció a Tano, a Gertrudis y a Quiquín, sus amigos de la Isla; el verano en el que muchos días salía a navegar, contemplaba las estrellas del cielo y buceaba para ver los peces de colores en el fondo del mar; el verano en el que descubrio una sensacion dificil de explicar, como si las olas del mar entraran en su barriga. Esa cosa en la barriga se hizo mas fuerte, tanto que me subio hasta la garganta y empece a llorar. Mama y papa me preguntaban por que lloraba y me decian que no tenia sentido llorar. Y yo no sabia que contestar.

L’Aran recorda les millors vacances de la seva vida, l’estiu que va coneixer el Tia, la Gertrudis i l’Enriquet, els seus amics de l’Illa. L’estiu que va sortir a navegar molts dies, va contemplar els estels del cel i va bussejar per veure els peixos de colors al fons del mar. L’estiu que va descobrir una sensacio dificil d’explicar, i que es com si les onades del mar t’entressin a la panxa.

Aran recorda les millors vacances de la sa vida, l’estiu que va coneixer Quim, Gertrudis i Enriquet, els seus amics de l’Illa. L’estiu que va eixir a navegar molts dies, va contemplar les estreles del cel i va bussejar per veure els peixos de colors al fons de la mar. L’estiu que va descobrir una sensacio dificil d’explicar i que es com si les onades de la mar t’entraren a la panxa.

Barcelona, anys vint del segle passat. La Merce es una adolescent inquieta i observadora, amb un món interior molt ric. Dedica tot el dia a ajudar la mare en les tasques domestiques, i gairebe nomes surt per anar a comprar. Encara te molt viu i molt coent el record de l'avi, que ja fa dos anys que va morir. Potser era la persona que mes ha estimat. Ell li va transmetre l'amor a la llengua catalana, i potser per ell i pel seu llegat, aquesta noieta del Putxet esta a punt d'emprendre una aventura de lluita per un dret fonamental: el d'escriure i viure plenament en catala.

Diuen que fa molts i molts anys, els habitants de Montblanc no es llevaven amb el cant del gall ni amb el despertador. Cada matí els desvetllaven uns brams, uns crits i uns esgarips horrorosos, terribles, horribles, que glaçaven la sang. I una pudor de fum i socarrim pitjor que el tuf d'una galeta cremada al forn. No tenien un volca a la vora, ni un incendi al bosc del costat. No. Hi tenien una cosa pitjor: un drac ferotge.

Dicen que, hace muchos años, los habitantes de Montblanc no se levantaban con el canto del gallo ni con el despertador. Cada mañana, unos bramidos terribles y un tremendo olor a quemado les helaban la sangre. Y no tenian un volcan cerca, ni un incendio en el bosque de al lado. No. Tenian algo peor: ¡un dragon feroz!

Escales avall és una biografia a tres veus de tres generacions de dones d?una família, i un recorregut per la història de Catalunya des dels anys trenta del segle xx fins als mesos previs a l?1 d?oct

.

La Cinta Arasa ha teixit una història de superació, tendra i divertida alhora, que de segur llegireu amb un somriure.«Les fades són calbes!» crida un dia la Valèria a l’escola. Vol defensar-se i defe