Eduard Ramírez és un paio encantador. Això diu ell, almenys. Amb l'esperança probable d'introduir el tema entre els continguts del discurs. O en la perspectiva del diàleg, que com ja implica la vostra interlocució, resta encara oberta. D'altra banda, Ramírez Comeig nasqué dignament a la ciutat de València l'any 1972. Més tard, entre bregues i il·lusions rodaires, es llicencià en filosofia per la Universitat de València. A més a més, és germà fundador de la Confraria del Bon Beure, i ha participat d'altres iniciatives associatives. Pel que fa a publicacions, té els poemaris Del renou i del descans (2001) i Trànsits Nord (2005), així com la coordinació del llibre Els estudiants prenem part: associacionisme i voluntariat a la UVEG (2002). També ha estat inclòs en algunes antologies, i col·labora al suplement Posdata (del diari Levante-EMV), les revistes Lletres Valencianes, El Temps, Pensat i fet, Universitar i d'altres.
Recibe novedades de EDUARD RAMIREZ directamente en tu email
Eduard Ramírez (València, 1972), ha publicat el llibre Del renou i del descans (2001)Ha participat en els antologies La pell dels somnis (2003), Solcs de paraules (2000), Poesia Noranta (1997), del camí (1996) i Lletra valenciana (1994). Col·labora habitualment a la revist Lletres valencianes, El temps, Levante i Caràcters.VI O GRAFIA Les nostres vivències alenen encara, transparents a la llum dels fanals, damunt els cotxes aclucats, estenent-se al llarg de les voreres, al peu destrets carrers
Un autor emergent de gran solidesaRiu brutal que es renovella,remor lleu d'himne vital,que em fa llançar-m'hi de capper capbussar-me de plei en traure el coll, tornar a riure.Allo que usufructuem no es del tot nostre. Encara que ho possem, no ens pertany propiament, per mes que en disfrutem els fruits, temporalment, d'una manera plena. L'usdefruit de que aquest llibre ens parla no es altre que el de la vida. Escrivint sota l'advocacio d'Ausias March i Czeslaw Milosz, Ramirez parla de la transitorietat de la vida. En el fons d'aquest llibre, com en un baix continu, hi ha una poetica de la fugacitat, transmutada en afirmacio intensificadora de l'instant.