Véritable saga au c?ur de la colonisation, Le Feu des origines se propage de la brousse à la ville, sur les traces d'un héros en révolte, Mandala Mankunku. De sa naissance merveilleuse à ses dernières années, la vie de Mandala raconte l'histoire de son pays, le Congo, et de son continent, l'Afrique. La sanglante construction du chemin de fer congolais, la mise en coupe du pays, et jusqu'à l'utilisation massive des hommes lors de la guerre de 1940, où le Tchad, le Cameroun, la Centrafrique et le Congo constitueront les bases de " la France Libre ". Alors, balayé par le pouvoir colonial, usé par les luttes politiques puis la guerre, vieilli aux yeux même de ces enfants partis chercher la modernité en Occident, il restera à Mandala Mankunku à retrouver le feu des origines. Le Feu des origines a reçu le Grand Prix littéraire d'Afrique Noire.
Premier roman d'Emmanuel Dongala, Premier roman d'Emmanuel Dongala, Un fusil dans la main, un poème dans la poche est le récit des Indépendances de l'Afrique, à travers le personnage de Mayéla dia Mayéla. De la lutte intellectuelle puis armée dans les maquis d'Afrique australe, jusqu'au sommet du pouvoir, Mayéla incarne oh combien ce rêve porté par les Fanon, Cabral et Lumumba. Ce rêve aura été celui d'un continent libéré du colonialisme mais qui, en réalité, n'aura fait que changer de maître, remplaçant le colon Blanc par le despote Noir. Un roman magnifique, emblème d'une génération perdue.
El Congo, ara mateix. En Johnny, un noi de setze anys, equipat amb el seu uniforme i la seva samarreta amb esquerdills de vidre enganxats, armat fins a les dents, posseït pel gos rabiós en què es vol convertir, roba, viola, saqueja i mata tot el que troba al davant. La Laokolé, una noia de setze anys, empenyent un carretó atrotinat on porta la seva mare mutilada, maldant per forjar-se el futur prometedor que la seva escolaritat brillant li augurava, fa tots els possibles per fugir de la ciutat on viu, que es troba a la mercè de les milícies dels nens soldats. Davant de les finestres de les embaixades, de les ONG, de l'Alta Comissaria pels Refugiats, i davant de la mirada de les televisions occidentals, uns adolescents influïts per la imatgeria hollywoodiana i per una informació tergiversada juguen a la guerra: les milícies combaten un enemic que han batejat amb el nom de "txetxens", i els seus caps, molt estrictes amb els seus codis d'honor, es fan dir "Rambo" o "Giap" i es maten entre ells per un aparell de ràdio, un cistell de fruita o una mala paraula. En aquesta novel·la, que té com a protagonista uns adolescents d'infància estroncada, Dongala mostra amb força com, en una Àfrica assolada per unes guerres absurdes, un poble intenta, malgrat tot, sobreviure i salvaguardar la seva part d'humanitat.