Enric Hernández March

La història d'una ciutat no la fan les avingudes i els grans monuments. O almenys, no només. Principalment, la història d'aquesta ciutat es teixeix a partir de les botigues, els mercats i els centres comercials, els transports i les cantines, els banys públics i els urinaris, les esglésies i les processons, les cases dels grans senyors i les barraques, els prostíbuls, els llocs d'esbarjo i els teatres...

Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excentriques al marge dels circuits habituals. Tenien l?origen en l?edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funambuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, musics, zingars que feien ballar l?os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d?altres en els quals s?exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats fisiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps ?fenomens humans?. Aquests son els protagonistes d?aquesta historia, juntament amb els faquirs, les col·leccions d?animals salvatges, monstruosos o d?especies estranyes, els museus de cera i els museus anatomics. La historia de les barraques i els fenomens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urba de la ciutat de Barcelona, des del nucli historic fins mes enlla de les antigues muralles i els pobles del Pla.

Aquesta guia ens proposa un recorregut a peu per les traces d’aquesta infraestructura hidraulica mil·lenaria, des del naixement a Montcada i Reixac fins a arribar a les restes arqueologiques del Born. Un viatge per una canalitzacio que movia molins i regava hortes mentre les seves aigues, com un riu, dibuixaven la ciutat que avui coneixem.