Novel·la sobre lamistat que bascula entre dues expedicions de muntanya, la conquesta de lEverest pel vessant sud-oest i la dun plantejament datac al cim Cerro Torre a la patagonia.Guanyadora del VI Premi Narcis Puigdevall de literatura de muntanya.
Després de les bones vendes de Sota el cel de Tushita (Brau Edicions, 2001), on l'autor ens explicava el seu viatge al Ladakh, el petit Tibet de l'Índia, ara l'Enric Soler ens tornarà a conduir a l'Himàlaia, en concret al mític regne del Zangskar. De tornada a Leh, trobarà alguns dels amics que va deixar allà, i constatarà que el peatge de la globalització deixa una empremta cada vegada més profunda i ferma en les gents i els llocs. Després d'uns dies a la capital del Ladakh, ens submergirem en un viatge on el temps s'alenteix i on l'Enric Soler, amb la seva acurada prosa poètica, ens aproparà al buddhisme tibetà de l'escola dels Antics (o Nyingma). Igual que va fer amb Sota el cel de Tushita, també en aquest cas l'autor pretén introduir els lectors en el viatge, al temps que indaga en el fons de sí mateix, i procura deixar clars els conceptes bàsics del buddhisme Vajraiana, essència filosofal de la gent del Ladakh i del Zansgkar. Amb ells, i amb l'Enric, iniciarem una caminada de gairebé un mes de durada. Una sorprenent travessada a peu, que creua la carena més alta del planeta, de nord a sud, al temps que ens convida a endinsar-nos en el nostre propi interior, a través de les seves cites poètiques i pensaments introspectius. Un viatge amè, però exigent. Un llibre planer però profund.
La lectura de l'obra capdal de la literatura de viatges de Bruce Chatwin, "In Patagonia" va fer que l'Enric Soler es posés immediatament a pensar en desenvolupar un projecte personal al voltant d'aquestes tres preguntes: Què té la Patagònia, que tant fascina als viatgers? què havia canviat a la Patagònia d'ençà de la visita de l'escriptor anglès, vint-i-dos anys abans? i què havia estat de la gent que apareixen en el llibre de Chatwin?. Per primera vegada es donava veu a la gent de la Patagònia que l'anglès havia retratat en el seu llibre (tot i canviar els noms, allà tothom encara sap qui és cadascú!), al temps que "In Patagonia" deixava de ser la finalitat en si mateixa del projecte, per passar a ser l'excusa perfecta a través de la qual passar a conèixer una Patagònia de primera mà; aquella que sap captivar al viatger, enamorant-lo amb les seves soledats (en plural) absències i espais oberts on aparentment res no passa (i tot s'esdevé!) Aquesta, es tracta d'una revisió d'autor del llibre, esdevingut ja un petit clàssic de la literatura de viatges, degudament actualitzada, ampliada amb un prefaci de Raimon Portell, escriptor i articulista especialitzat en literatura de viatges; i un epíleg de l'estudiosa Jenny-Haase, hispanista de la Universitat de Berlin, que va presentar una ponència sobre l'obra patagònica d'Enric Soler al Congrès de literatura de viatges de Manchester, Patagonia, Myths and realities, el setembre de 2005
Lany 1907 Josep Puig i Cadafalch i el seu equip (format pel mossen Josep Gudiol, el fotograf Adolf Mas, el jurista Josep Guillem Maria de Broca i larquitecte Josep Goday) emprenen un emocionant viatge en el temps. Des de Luishon fins a Roda dIsavena, recorren quatre valls pirinenques plenes dinteressants vestigis romanics que de seguida sapressen a mesurar, inventariar, dibuixar i fotografiar. Mes de cent anys mes tard, lEnric Soler es posa en cami i ressegueix les seves petges, buscant entre les pedres dels senders els anhels dels quatre expedicionaris... Inevitablement, topa amb les passes preterites daltres caminants, viatgers i pirineistes que, com ell ara fa, solcaren els antics camins de les muntanyes: Josep Maria Espinas, Camilo Jose Cela, Nuria Garcia Quera o Juli Soler i Santalo, entre daltres, acompanyen lEnric, que va fent el seu viatge, suma de tants altres camins, de tants altres caminants... I com a nexe: el bellissim romanic pirinenc de les quatre valls, transitades per lequip de la Missio Arqueologica de 1907.