FERRAN SAEZ

Dos germans que no s'han vist des de fa trenta-quatre anys, un poeta nacional cínic i moribund, un supervivent de l’herona i un teoric de la revolució a punt de passar a la praxi, tenen en comu una cosa: haver viscut un misteri en temps molt confusos. En aquesta radiografia animica dels darrers setanta s’hi veuen implicats un enigmatic capella belga que ha decidit canviar el curs de la historia, un robatori de diners i l’assassinat del tinent coronel Juan Sole Duran a mans d’un grup de terroristes aficionats d’extrema esquerra. Ferran Saez Mateu convida els lectors a fer encaixar les peces d’aquest trencaclosques que es tambe una al·legoria, ironica i brillant, de la Transicio.

El Dr. Ferran Sáez, profesor de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, y Director del Instituto de Estudios Políticos Blanquerna, analiza en este libro las complejas relaciones entre la argumentación y la comunicación, que, pese a su importancia, dice el autor, no disponen de una ubicación académica definida. El Dr. Sáez formula una teoría de la argumentación basada en la noción de sistema formal axiomático que va más allá del silogismo lógico y de la elocuencia retórica.

Aquest llibre es planteja seriosos dubtes sobre el paper dels mitjans de comunicació de masses en la transmissió dels valors. Mes enllà de vells estereotips, els estudis científics que presenta i ana

Per què tots i cadascun dels projectes que havien de servir per emancipar la humanitat han fracassat? Per què l'intent d'assolir un futur perfecte va conduir sistemàticament a la mort de milions de persones i a la destrucció de països sencers? La resposta a aquestes preguntes acostuma a ser trivial i insatisfactòria. Aquest assaig planteja el problema d'una manera inèdita i provocadora. Explica que el fracàs de totes les utopies modernes era inevitable perquè partien d'un subjecte irreal: el bon salvatge, en totes les seves traduccions històriques. El bon salvatge va néixer el segle XVI com a simple recurs literari, i dos segles més tard, Rousseau se'l va reinventar per convertir-lo en un personatge enganyosament real. Marx i Engels van adoptar aquest bon salvatge com a model antropològic durant el segle XIX. I la ficció desembocarà en l'inquietant paradís artificial del comunisme. Cansats del seu futur perfecte, els falsos bons salvatges tornaran a la realitat l'any 1989. Des d'aleshores, l'esquerra occidental es dedica a defensar els okupes i les balenes.