« Raskolnikov se mit à trembler de tout son corps comme un homme frappé d'un coup terrible. - Mais... alors... qui... est l'assassin ? balbutia-t-il d'une voix entrecoupée. Porphyre Petrovitch se renversa sur sa chaise, de l'air d'un homme stupéfait par une question abracadabrante. - Comment, qui est l'assassin ? répéta-t-il comme s'il n'en pouvait croire ses oreilles, mais c'est vous. »
En aquesta narració Dostoievski ens fa compartir amb el seu protagonista l'experiència del primer enamorament. Estem a l'estiu, en una festa amb diversions i passatemps inacabables: cavalcades pel camp, excursions pel bosc o pel riu, passeigs, dinars al camp, sopars a la terrassa plena de flors aromtiques, música, dansa, teatre, tota mena de jocs i d'acudits, rialles. Ens envolta un paisatge alegre i assolellat, el dolç camp rus on seguirem el pas d'infant a adolescent del "petit heroi". Per què aquest ambient optimista i radiant d'alegria, en un autor que habitualment situa l'acció de les seves novel•les en el gris de la ciutat de Petersburg? Acusat d'una conspiració política, Dostoievski va passar una temporada a la presó, en unes condicions tan malsanes que fins i tot alguns dels seus companys de presó van preferir suïcidar-se. Tot esperant el veredicte, l'escriptor es va refugiar en els somnis sobre tot allò amè, exultant, dolç i innocent. El resultat n'és El petit heroi
A enorme trascendencia de A Lenda Do Gran Inquisidor vén dada polo xenial tratamento que se fai de cuestións consideradas eternas e universais polo ser humano, como a problemática do amor, o dominio do mal, a existencia de deus ou o sentido da vida para a humanidade. O Gran Inquisidor segue e seguira sendo un texto extraordinariamente rico para reflexionar sobre o poder e a opresion inherentes a toda clase de igrexa e a toda clase de estado. (Claudio Rodriguez Fer). Os irmans Karamazov e a novela mais acabada que se escribiu xamais e o episodio do Gran Inquisidor e un dos cumes da literatura mundial (Sigmund Freud).
Raskolnikov, a destitute and desperate former student, wanders through the slums of St Petersburg and commits a random murder without remorse or regret. He imagines himself to be a great man, a Napoleon: acting for a higher purpose beyond conventional moral law. But as he embarks on a dangerous game of cat and mouse with a suspicious police investigator, Raskolnikov is pursued by the growing voice of his conscience and finds the noose of his own guilt tightening around his neck. Only Sonya, a downtrodden prostitute, can offer the chance of redemption.
Una obra maestra de la literatura universal. La historia de un parricido, una tragedia familiar y doméstica, y al tiempo una brutal y lúcida metáfora de la vida humana. Odio, amor, crueldad, compasión. Sentimientos radicalmente enfrentados, narrados a traves de las voces de un terrateniente -borracho, arbitrario y corrompido- y sus cuatro hijos.
In January 1850 Dostoyevsky was sent to a remote Siberian prison camp for his part in a political conspiracy. The four years he spent there, startlingly re-created in The House of the Dead, were the most agonizing of his life. In this fictionalized account he recounts his soul-destroying incarceration through the cool, detached tones of his narrator, Aleksandr Petrovich Goryanchikov: the daily battle for survival, the wooden plank beds, the cabbage soup swimming with cockroaches, his strange 'family' of boastful, ugly, cruel convicts. Yet The House of the Dead is far more than a work of documentary realism: it is also a powerful novel of redemption, describing one man's spiritual and moral death and the miracle of his gradual reawakening.
