FRANCESC BURGUET ARDIACA (Balaguer, 1955), periodista congelat, professor de sang calenta a les Facultats de Ciències de la Comunicació de la UAB i la URL. El segle passat va escriure algunes crítiques de teatre polèmiques i unes quantes entrevistes agudes, sobretot a El Món, El País, DdB... Entre altres llibres, ha publicat La política teatral a Catalunya 1936-1938 (1984); El pes dels morts (1986); Teatre Lliure 1976/1987 (1987); Protagonistas (1989); Els diaris de la Rambla (1997); Construir les notícies (1997); Almadrava de Roma (1999). Ha obtingut diversos premis -Premi Salvador Seguí d'assaig (1982), Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1987), Premi de poesia Màrius Torres (1998)-, l'últim dels quals va ser el vintè Premi d'assaig Josep Vallverdú (2003), amb Les trampes dels periodistes.
Recibe novedades de FRANCESC BURGUET directamente en tu email
El objetivo de todas estas maniobras textuales es, naturalmente, infiltrar en el sustrato informativo ¿el territorio de los implícitos, de las inferencias, es decir, de lo que se dice sin ser dicho? todo lo que no se quiere o no se puede decir abiertamente, o sea, insinuar, sugerir o dar a entender lo que por razones obvias uno no se atreve a afirmar. Con esta intencion de dar a entender impunemente algo que en ningun caso podrias decir, porque no tienes ningun dato que lo acredite y porque te complicarias la vida, a veces se llega a extremos delirantes, como por ejemplo el del diario El Mundo, que al informar de la comparecencia ante el juez de la Audiencia Nacional de Jamal Zougam, uno de los acusados de la matanza del 11-M, abria portada con una insinuacion tan grotesca com esta: Zougam al llegar a la Audiencia: ¿Quien ha ganado las elecciones? (El Mundo, 20 de marzo de 2004). Sin comentarios. Y sin verguenza
Premi d'assaig Josep Vallverdú 2003.Fa cosa de cent anys, algú va idear la lapidària frase que proclama que "els fets són sagrats, i les opinions, lliures". D'aleshores ençà, els periodistes han acat