Haruki Murakami, página 6 de 17

Gauaren sakonean gau bakar batean gertatzen daTokion. 6 ordu eta 56 minututan, protagonista bitxi batzuen bizitzak jarraitu ahal izango ditugu. Tokioko gauerdian, lo egin ezinik, Denny's izeneko jatetxe batean neska gazte bat irakurtzen ari da. Halako batean, musikari bat eseriko zaio ondoan eta harekin partekatuko du mahaia une batez; Baxu-baxu, Percy Haith eta bere orkestraren Go away little girl pieza entzuten da. Handik urruti, neskaren ahizpa (Loti Ederra bailitzan), lo datza, bi hilabete luzez, logela batean. Baina Tokioko gauak, musikariarekin duen solasalditik atera eta baldarkeriaren giza zurrunbiloan irentsiko du gure protagonista. Neskak Mari du izena eta goiztiria baino lehen elkartuko da berriz musikariarekin, hura ere bere taldearekin egin berria duen saiotik itzuli ondoren.

An intimate look at writing, running, and the incredible way they intersect, from the incomparable, bestselling author Haruki Murakami. While simply training for New York City Marathon would be enough for most people, Haruki Murakami's decided to write about it as well. The result is a beautiful memoir about his intertwined obsessions with running and writing, full of vivid memories and insights, including the eureka moment when he decided to become a writer. By turns funny and sobering, playful and philosophical,What I Talk About When I Talk About Runningis rich and revelatory, both for fans of this masterful yet guardedly private writer and for the exploding population of athletes who find similar satisfaction in athletic pursuit.

El Hajime i la Shimamoto viuen en un barri residencial del Japó de postguerra i comparteixen la particularitat de ser fills únics. Junts es fan companyia i passen tardes senceres escoltant els discos del pare d?ella, fins que la família de Hajime marxa a viure molt lluny i perden el contacte. Després de deu anys sense rumb, Hajime té ara trenta anys i escaig i ha trobat la felicitat amb la seva dona i dues filles, i tasta l?èxit portant un club de jazz. Aleshores la Shimamoto torna a aparèixer. És bonica, apassionada i plena de misteri. Hajime es veu catapultat al passat i posa en perill la vida que ha anat construint.

A mig camí entre la crònica d'autosuperació i la novel·la, Haruki Murakami narra, a De què parlo quan parlo de córrer, el canvi que va suposar per a la seva vida la disciplina imposada per la voluntat de córrer. Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d'un bar, Murakami descobreix, als trenta-tres anys, la seva vocació literària. Però descobreix també la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan es sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar per córrer maratons. En un relat íntim i commovedor, l'autor es despulla per primera vegada davant dels seus lectors. Autor amb molta privacitat, poc donat a declaracions públiques i amb poca tendència a mostrar la seva vida personal, Murakami troba a De què parlo quan parlo de córrer una manera literària, molt en la línia de les seves novel·les, de despullar-se i explicar no només el procés d'autosuperació sinó també la seva manera de treballar i, en definitiva, la seva manera de veure el món en el qual ens ha tocat viure. Però no a través de la novel·la, sinó de la seva pròpia realitat.

Un desencantado treintañero, superviviente de su propia juventud, tiene con un socio más o menos alcohólico una pequeña agencia de publicidad y traducciones. En una de sus campañas publicitarias ha publicado una fotografia que lo pondra en el punto de mira de un poderosisimo grupo industrial, verdadero imperio economico y tambien politico. Y a partir de aqui, se vera lanzado a una ardua investigacion, digna de las mejores novelas policiacas americanas: antes de un mes debe encontrar el lugar donde fue hecha la fotografia y el animal que aparece en ella. Si no lo hace le convertiran en un paria en su propia sociedad. El lector, junto con el protagonista, se internara en esta busqueda del carnero mitico que, cuando es mirado por alguien a quien el elige, posee al espectador. Un carnero que –dice la leyenda– se apodero de Gengis Khan y que tal vez no sea mas que la encarnacion del poder absoluto. "Una novela de fascinante lectura" (Santiago Aizarna, El Diario Vasco); "Uno de esos libros que recomiendas a un amigo cuando intentas sorprenderle" (Juana Romero, Critica).

Una fascinant història d'amor i desamor al pur estil Murakami Shimamoto reapareix a la vida de Hajime per transportar-lo al passat i trencar el seu fràgil equilibri familiar. Text de contraportada El Hajime i la Shimamoto viuen en un barri residelncial del Japó de postguerra i comparteixen la particularitat de ser fills únics. Junts es fan companyia i passen tardes senceres escoltant els discos del pare d'ella, fins que la família de Hajime marxa a viure molt lluny i perden el contacte. Després de deu anys sense rumb, Hajime té ara trenta anys i escaig i ha trobat la felicitat amb la seva dona i dues filles, i tasta l'èxit portant un club de jazz. Aleshores la Shimamoto torna a aparèixer. És bonica, apassionada i plena de misteri. Hajime es veu catapultat al passat i posa en perill la vida que ha anat construint.

In 1982, having sold his jazz bar to devote himself to writing, Murakami began running to keep fit. A year later, he'd completed a solo course from Athens to Marathon, and now, after dozens of such races, not to mention triathlons and a slew of critically acclaimed books, he reflects upon the influence the sport has had on his life and on his writing. Equal parts travelogue, training log, and reminiscence, this revealing memoir covers his four-month preparation for the 2005 New York City Marathon and settings ranging from Tokyo's Jingu Gaien gardens, where he once shared the course with an Olympian, to the Charles River in Boston among young women who outpace him. Through this marvellous lens of sport emerges a cornucopia of memories and insights: the eureka moment when he decided to become a writer, his greatest triumphs and disappointments, his passion for vintage LPs, and the experience, after fifty, of seeing his race times improve and then fall back. By turns funny and sobering, playful and philosophical, "What I Talk About When I Talk About Running" is rich and revealing, both for fans of this masterful yet private writer and for the exploding population of athletes who find similar satisfaction in distance running.

In 1982, having sold his jazz bar to devote himself to writing, Murakami began running to keep fit. A year later, he'd completed a solo course from Athens to Marathon, and now, after dozens of such races, not to mention triathlons and a dozen critically acclaimed books, he reflects upon the influence the sport has had on his life and—even more important—on his writing. Equal parts training log, travelogue, and reminiscence, this revealing memoir covers his four-month preparation for the 2005 New York City Marathon and takes us to places ranging from Tokyo's Jingu Gaien gardens, where he once shared the course with an Olympian, to the Charles River in Boston among young women who outpace him. Through this marvelous lens of sport emerges a panorama of memories and insights: the eureka moment when he decided to become a writer, his greatest triumphs and disappointments, his passion for vintage LPs, and the experience, after fifty, of seeing his race times improve and then fall back. By turns funny and sobering, playful and philosophical, What I Talk About When I Talk About Running is rich and revelatory, both for fans of this masterful yet guardedly private writer and for the exploding population of athletes who find similar satisfaction in running.

In 1982, having sold his jazz bar to devote himself to writing, Murakami began running to keep fit. A year later, he'd completed a solo course from Athens to Marathon. Equal parts training log, travelogue, and reminiscence, this memoir covers his four-month preparation for the 2005 New York City Marathon.

Com el viatge etrnament circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòkio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món. El meu amor Sputnik és una novel·la d'intriga eròtica, una història d'amor entre lírica i inquietant, que ens endinsa, a la manera absolutament poètica i descarnada de Murakami, en la inevitable solitud de la condició humana.

Con un fino sentido del humor, Murakami presenta el conmovedor relato de una educación sentimental, y de las pérdidas que implica toda maduración.Toru Watanabe, un ejecutivo de 37 años, escucha una vieja cancion de los Beatles mientras aterriza en un aeropuerto europeo, y la musica le hace retroceder a su juventud, al turbulento Tokio de finales de los sesenta. Recuerda , con melancolia, a la inestable y misteriosa Naoko, la novia de su mejor- y unico- amigo de la adolescencia, kizuki. El suicidio de este les distancia durante un año hasta que se reencuentran en la universidad, donde inician una relacion intima; sin embargo, la fragil salud mental de Naoko se resiente y la internan en un centro de reposo. Poco tiempo despues, Toru se enamora de Midori, una joven activa y resuleta. Sin embargo, su indecision, sus dudas y sus temores hacen que la situacion para el, y para los tres, se vuelva insostenible; ninguno parece capaz de alcanzar el delicado equilibrio entre las esperanzas juveniles y la necesidad de encontrar un lugar en el mundo. Tokio blues supuso el reconocimiento definitivo del autor en su pais, donde se convirtio en un best seller.

Murakami vuelve con su estilo consico, su sutil sentido del humor, y su maestría para dar cuenta del escurridizo espíritu de nuestro tiempo.Mari ha perdido el último tren de vuelta a casa y piensa pasar la noche leyendo en el restaurante mientras su hermana Eri duerme. De pronto, Karou, encargada de un , solicita su ayuda. Mari habla chino y una prostituta de esa nacionalidaa ha sido brutalmente agredida por un cliente. En la habitacion donde Eri sigue sumida en una dilce incosciencia, el televisor cobra vida y poco a poco empieza a distinguirse en la pantalla una imagen turbadora: una amplia sala amueblada con una unica silla en la que esta sentado un hombre vestido de negro. Lo mas inquietante es que el televisor no esta enchufado... Murakami da una nueva vuelta de tuerca en su ya bien conocido universo ; desde una distancia variable, como una camara versatil, su mirada recorre escenarios habitados por personajes solitarios , reproduce encuentros accidentales que mas parecen desencuentros, y capta una amenazadora pero difusa sensacion de peligro que todo lo impregna, como la omnipresente musica de fondo.

L'Aomame es una misteriosa jove d'uns trenta anys que assassina maltractadors i que, quan comença la novel·la, està atrapada en unembús, dins d'un taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En una