Imma Monsó (1959), va publicar la primera novel·la el 1996, No se sap mai, que va obtenir un gran èxit de públic i de crítica. La versió castellana, Nunca se sabe, va ser guardonada amb el premi Tigre Juan 1997. Com unes vacances, va obtenir el 1998 el premi Prudenci Bertrana i també el Premi Cavall Verd, en haver estat escollida per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana com la millor novel·la del 1998. Ha publicat els reculls de contes Millor que no m’ho expliquis (Premi Ciutat de Barcelona 2003) i Marxem, papà, aquí no ens hi volen (2004). El 2006 va publicar Un home de paraula, obra que va merèixer els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel·la en català de l’any. Després d’Una tempesta, publicada el 2009, amb La dona veloç va guanyar el premi Ramon Llull de 2011.
Recibe novedades de INMA MONSO directamente en tu email
La Júlia Ares, una dona energica, extremista i experta en la provocació verbal, te dues filles, una de les quals, la mes petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d'amor i hostilitat a causa de l'aparent contraposicio de dues personalitats ben diferents: casolana, tranquil"la i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. I tot i que la filla sempre ha considerat que no ha heretat en absolut ni l'exuberancia, ni el carisma, ni la simpatia atroç de la mare, gairebe d'improvis comença a assemblar-s'hi de manera alarmant. Amb una gran agudesa i ironia, la ma mestra d'Imma Monso assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambiguitats psicologiques de les relacions entre mares i filles. Tot un caracter es un apropament viu i agil, extremadament perspicaç, als amagatalls del nostre temperament.
Maria Camescames y Brutus Castanyer se aburren en el colegio y están hartos de las mismas rutinas. Un buen día se enteran de la existencia de una escuela muy especial que es todo lo contrario a un colegio normal, y los niños consiguen que sus padres les dejen ir una temporada. En la escuela Estrambota no se ponen deberes, no hay normas, los alumnos no son cuidadosos ni aseados y en el menú del mediodía sólo se sirven postres.Pero un día se produce un robo: un desconocido se lleva el Estrambolibro, un libro fantástico que puede conceder todos los deseos a quien lo sepa manejar. Los niños deberán ayudar a la extravagante señora Estrambota y el despistado señor Blink a recuperarlo. El final de la aventura les dará una sorpresa y les hará ver las cosas de una forma muy diferente.
Maria Camescames i Brutus Castanyer s'aburreixen a l'escola i els seus pares no saben què fer amb els seus fills. Per sort, descobreixen l'existència de l'escola de la senyora Estrambota i de seguida prenen la desició de portar.hi els seus fills. A l'escola Estrambota no hi ha deures, ni normes, els alumnes no són cuidadosos i en el menú del migdia només serveixen postres. En poques paraules, és el paradís. Maria i Brutus s ho passen molt bé a l'escola però un dia es produeix un robatori que afecta a tots els alumnes: un desconegut s'emporta l'Estrambollibre, un llibre fantàstic que concedeix tots els desitjos. Els nens hauràn d'ajudar a la senyora Estrambota i al despistat senyor Blink a recuperar el llibre.
Una novela que es un singular tratado del duelo y un intento de reconstruir la presencia del ser desaparecido por medio de palabras y humor, las únicas armas que pueden ganarle la partida a la muerte. Cuando un ser querido desaparece de nuestra vida, ¿como conciliar la necesidad de olvidar con el fuerte deseo de no hacerlo nunca? ¿Como conjugar el recuerdo y el olvido de la mejor manera posible? ¿Que es lo que hace durar, a menudo incomprensiblemente, el amor de una pareja? Estas son las preguntas que se plantea una mujer de 43 años a lo largo de estas paginas mientras, con humor y vitalidad, repasa la singular personalidad del hombre con el que convivio dieciseis años, las anecdotas que rodearon su relacion, los viajes, la adopcion de su hija, la complicidad intelectual que se creo entre ambos...