Isabel M. Ortega Rion (Tarragona, 1955) és llicenciada en Psicologia i en Filosofia i treballa com a professora de llengua catalana en l'ensenyament secundari. En poesia, ha publicat Enfilall (2002), XXII Premi Comas i Maduell, Runa plena (2004) i Nòmada (2009). Alguns dels seus poemes han aparegut en diverses publicacions col·lectives.
Recibe novedades de ISABEL M. ORTEGA RION directamente en tu email
Recrear moments de la infantesa és rescatar-los del magma indefinit de l’oblit. Convoquem els records o els records ens convoquen? Ens narrem -ens diem- per sentir que som. I ens volem reconèixer en
Projecte Solaris, una col·lecció d'aventura i misteri per entendre millor la ciènciaEn David se'n va de casa amb el pretext de trobar el seu pare. El camí cap a Múrcia el conduirà a la maduresa a tra
La paraula va esculpir la pedra… La paraula fa reviure el mite i dóna pas al monstre, projecció de les pors ancestrals de l'ésser humà. La paraula esdevé màscara, mirall, dolor, alteritat, isolament, exili, innocència negada, usurpació, amulet, ombra i llum, mort i vida. La paraula diu la veritat i la mentida de cadascú. Medusa ho sap i abandona el mutisme per reclamar la veu que mai li ha estat cedida.