ISABEL PEÑARRUBIA

El Sexenni Revolucionari (1868-1874) ha estat considerta com l'expressió democràtica de la revolució liberal burgesa a l'Estat espanyol. Durant sis anys, la ciutadania va exercir per primera vegada els drets democràtics bàsics i conegué importants transformacions socials. Aquest volum ofereix una visió actualitzada, i sovint inèdita, del període de la història de Mallorca comprès entre la Revolució de Setembre de 1868 i la restauració borbònica en la persona d'Alfons XII.

Durant l'època contemporània les dones reivindicaren, d'una manera successiva, els seus drets econòmics, civils i polítics. Als països catòlics, la lluita per la igualtat de drets polítics començà amb un cert retard, però, ja en el primer terç del segle XX, sorgí un moviment feminista que centrà una gran part de la seva actuació en la reivindicació del sufragi per a la dona. Les feministes mallorquines del segle XX, hereves dels corrents obreristes i republicans de la centúria anterior, es caracteritzaren per un elevat grau de preparació, i foren ben presents en el debat polític que culminà amb la concessió del vot femení l'any 1931.

La Mallorca de la Restauració pot ser definida com de caciquisme rural hegemònic amb grans dosis de consens. El maurisme, i més tard Joan March, foren els eixos verte