Jaume Riera i Sans

Jaume Riera i Sans (Sant Feliu de Llobregat, 1941), cursà estudis al Seminari Diocesà de Barcelona. Llicenciat en Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona (1969), ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers i Bibliotecaris de l’Estat (1979). Fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1983) fins a la seva jubilació laboral (2010). S’ha especialitzat en estudis sobre els jueus a la Corona d’Aragó, i a Catalunya en particular. També ha publicat textos medievals i estudis de cultura catalana. Ha obtingut premis de l’Institut d’Estudis Catalans: el premi Enric de Larratea (1972), el premi Nicolau d’Olwer (1976), i el premi Pròsper de Bofarull (2011). Entre els llibres que ha publicat destaquen El cavaller i l’alcavota. Un procés medieval (1973), Cants de Noces dels jueus catalans (1974), El Siddur en català dels conversos jueus (segle xv) (1993 i 2012), Retalls de la vida dels jueus (2000), Fam i fe. L’entrada dels pastorells (2004), Els poders públics i les sinagogues (2006), Francesc Eiximenis i la Casa Reial. Diplomatari 1373-1409 (2010) i L’organització de la comunitat de jueus de Girona (segles XII-XV) (2012).