Joan Borja i Sanz

L’escriptura i la publicació de diaris o dietaris ha estat —i és— un fenomen tan inadvertit com extraordinàriament fecund en l’escena de les lletres contemporànies. Àncora del temps és una antologia

En aquest manual, continuació de Valencià elemental, es trobaran explicacions i activitats corresponents al nivell mitjà de la Junta Qualificadora. Amb una estructura similar, conté dotze unitats dividides en apartats que segueixen l'estructura de la prova. L'apartat de domini pràctic del sistema lingüístic conté una descripció força exhaustiva dels diferents aspectes normatius de la llengua: ortografia, morfologia i sintaxi, i lèxic. A més de les dotze unitats, el llibre també inclou quatre exemples de proves que, sens dubte, poden ajudar a preparar l'examen de la Junta Qualificadora.

El solucionari és una eina d´autocorrecció de gran utilitat tant per al professorat com per a l?alumnat. A més de les de les solucions corresponents a les activitats del manual, en determinats casos incorpora algun aclariment sobre les activitats i exercicis que poden tenir una resposta oberta.

El tono subjetivo, libre, informal, confidente y coloquial que de vez en cuando introduce el discurso académico de Joan Fuster comporta una originalidad estilística que, además de imprimir un fuerte sello personal, comienza caminos incitantes y a menudo ineditos en las formas de comunicar el saber; unos caminos de incalculable interes para el reto de la divulgacion cientifica y la democratizacion del conocimiento. Esta consideracion constituye el punto de partida para las sugerentes rutas conceptuales y linguisticas que Joan Borja propone en este trabajo: el registro y el analisis del discurso fusteriano como un antiseptico contra el exclusivismo y la opacidad de ciertas formas del lenguaje academico; un antidoto contra el fracaso en la comprension de nuevos conocimientos; un antitoxico que, en definitiva, despenaliza la didactica amena, viva y eficaz para la popularizacion de la ciencia.El to subjectiu, lliure, informal, confident i col·loquial que adesiara empelta el discurs academic de Joan Fuster comporta una originalitat estilistica que, a mes dimprimir-hi un fort segell personal, enceta camins incitants i sovint inedits enles formes de comunicar el saber; uns camins dincalculable interes per al repte de la divulgacio cientifica i la democratitzacio del coneixement. Aquesta consideracio constitueix el punt de partida per a les suggeridores rutes conceptuals i linguistiques que Joan Borja proposa en aquest treball: lescorcoll i lanalisi del discurs fusteria com un antiseptic contra lexclusivisme i lopacitat de certes formes del llenguatge academic; un antidot contra el fracas en la comprensio de noves coneixences; un antitoxic que, en definitiva, despenalitza la didactica amena, viva i eficaç per a la popularitzacio de la ciencia.