📗 Libro en catalán ELS DISCURSOS DE LA CIENCIA

El tono subjetivo, libre, informal, confidente y coloquial que de vez en cuando introduce el discurso académico de Joan Fuster comporta una originalidad estilística que, además de imprimir un fuerte sello personal, comienza caminos incitantes y a menudo inéditos en las formas de comunicar el saber; unos caminos de incalculable interés para el reto de la divulgación científica y la democratización del conocimiento. Esta consideración constituye el punto de partida para las sugerentes rutas conceptuales y lingüísticas que Joan Borja propone en este trabajo: el registro y el análisis del discurso fusteriano como un antiséptico contra el exclusivismo y la opacidad de ciertas formas del lenguaje académico; un antídoto contra el fracaso en la comprensión de nuevos conocimientos; un antitóxico que, en definitiva, despenaliza la didáctica amena, viva y eficaz para la popularización de la ciencia. El to subjectiu, lliure, informal, confident i col·loquial que adesiara empelta el discurs acadèmic de Joan Fuster comporta una originalitat estilística que, a més d’imprimir-hi un fort segell personal, enceta camins incitants i sovint inèdits enles formes de comunicar el saber; uns camins d’incalculable interès per al repte de la divulgació científica i la democratització del coneixement. Aquesta consideració constitueix el punt de partida per a les suggeridores rutes conceptuals i lingüístiques que Joan Borja proposa en aquest treball: l’escorcoll i l’anàlisi del discurs fusterià com un antisèptic contra l’exclusivisme i l’opacitat de certes formes del llenguatge acadèmic; un antídot contra el fracàs en la comprensió de noves coneixences; un antitòxic que, en definitiva, despenalitza la didàctica amena, viva i eficaç per a la popularització de la ciència.