Joan Casas

Pensaments en una estació seca és un recull de pensaments solts que l'autor anava anotant i que, amb el temps, anaven creixent quant a la mida i augmentant quant al nombre. Tant van augmentar que l'autor, en un moment ja avançat de la vida, va decidir ordenar-los per temes i sistematitzar- ne la presentacio, pero sense renunciar a l'espontaneitat que en presidi la genesi. N'hi ha que s'acosten a la contundencia de l'aforisme, mentre que d'altres son petits assajos en que la ment inquisitiva i discursiva de Brenan troba amplaria per a esplaiar-se. Brenan tenia uns horitzons vitals i intel·lectuals amplis: es per aixo que el llibre ens parla molt de literatura i d'art, pero tambe de la vida, de l'amor, del matrimoni, de la mort, de la religio, de la Natura... Potser no fora exagerat d'afirmar que aquest llibre, per l'amplitud dels seus interessos, cartografia la ment de l'autor.

L'EURAM (Euroregió de l'Arc Mediterrani) constitueix una de les àrees econòmiques europees més importants i dinàmiques. La seva definició es fonamenta en l'existència de factors comuns en tota la reg

Hi ha qui troba de seguida una veu poètica pròpia i hi ha qui es passa la vida buscant-la. En Joan Casas, que és d''aquests darrers, voldria que la paraula poètica volés tan arran de les coses i es m

Fora de casa es, tot just, el segon llibre de narracions de Joan Casas. Aixo sí: arriba gairebe trenta anys despres del primer, Pols de terrat (1980), que Empúries va recuperar el 2006. Si aquell primer recull ens convidava a revisitar un lloc i un temps que pertanyien irremissiblement al passat del pais, en canvi ara, amb Fora de casa, Joan Casas ens proposa una mena de volta al mon d'avui, i a la literatura de sempre, en trenta-cinc relats. L'alternança formal i argumental del llibre ens convida a imaginar, l'un darrere l'altre, moments diversos de la realitat, i tambe de la ficcio, que tots reconeixem que formen part de la vida adulta; uns moments que, en llegir-los, ens toquen de prop i, quan cal, ens commouen. A mes, Fora de casa ens obliga a redescobrir la figura de Joan Casas i a veure'l com un escriptor dels que, a la llarga, compten de debo.

Pols de terrat parla d'un món passat però ben viu, i ens l'ofereix, com si fos nou de trinca, en disset narracions. És un món literari, és clar que sí; i, com a món literari, té aquella mena de rique