Joan F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg i hel·lenista, és un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània. A més d’una extensa producció assagística, és autor de Borja Papa i d’una trilogia fonamental, formada per Els treballs perduts (1989), Purgatori (2003) i El professor d’història (2008). L’any 2013 va publicar les memòries d’infantesa El tramvia groc, que ha reprès amb Tots els camins (2020). Ha excel·lit en la traducció de grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l’Odissea d’Homer. És Medalla d’Or de la ciutat de Florència, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Recibe novedades de Joan Francesc Mira directamente en tu email
Publicacions de la Universitat de València 9788437074191
La relevancia de Joan F. Mira dentro el mundo de la literatura y la cultura catalanas se fundamenta en una razón obvia y evidente: la envergadura de su obra literaria e intelectual, la masa de trabajo -muy amplia y solida- que ha hecho durante cuarenta años. Aun asi, quizas el que mas lo singulariza es su condicion de escritor y pensador todo terreno, que se sabe mover, sin contradiccion, entre los extremos del compromiso ideologico y de la solitaria erudicio, y el cual es capaz de sentirse igualmente comodo tanto si hace un discurso en un mitin politico como si baraja, hurga e investiga entre los anaqueles de la Biblioteca del Vaticano. A lo largo de seis dias de conversacion, el periodista y escritor Pere Antoni Pons consigue un retrato fresco y coloreado, exhaustivo y apasionante de Joan F. Mira, su mundo y su epoca, explicado por el mismo.
Aquest llibre esta basat en quatre relats sobre lamor: hi ha la historia dun comte feudal violent i brutal processat per sodomia, vista per la seua viuda, culta i sensible abadessa dun monestir: i es una historia damor encara que no ho semble. Hi ha la historia dun bellissim sepulcre de marbre a Valencia, o mes ben dit dels seus ocupants quan eren vius, transformada en artifici literari (amb ressons de valenciana prosa en un castella forçat) per un cavaller valencia que li posa justament el titol de Question de amor. La tercera historia es la dun tinent de dragons que, a la Mallorca del segle XVIII, es fuga amb una monja escapada del convent, i laventura acaba amb una execucio publica al passeig del Born... fent servir un aparell decapitador, precursor de la guillotina, inventat i accionat pel mateix tinent que lestrena. I la quarta es la historia duns joves amants barcelonins (ell era un metge modest i sense fortuna, ella era filla dun rico catalao, homem de vastos negocios), que acaba feliçment, en una esglesia de Lisboa, amb un casament misterios i dificil que va ocupar molts dies la premsa portuguesa. (De la introduccio de Joan Francesc Mira). Quatre histories damor es una reedicio del llibre que Joan Francesc Mira publica en Tres i Quatre lany 1998.
Hoy hace once años que fui elegido vicario de Cristo en la tierra, sucesor del príncipe de los apóstoles y pontífice soberano de la Santa Iglesia, y aquella mañana di por primera vez la bendición a la ciudad y al mundo. Deberíamos haber ido todos a Subiaco y allí cabalgaría por el bosque con los niños, miraría cómo se bañan en el río y las monjas y las mujeres del pueblo volverían a exclamar igual que hace tantos años: mirad qué guapos son los niños del Papa. Redactadas a modo de autobiografía, estas memorias apócrifas de Rodrigo, el segundo papa Borja, se centran en la dimensión humana e histórica de la familia Borja, que es única en la historia. La visión de Joan F. Mira del irrepetible mundo borgiano se plasma aquí en una obra originalísima, rigurosa y seguramente definitiva.
Paradís, pestes, kalàixnikovs i altres tenies i qüestions és el títol darrere del qual s'amaga l'últim recull d'articles de Joan F. Mira, publicats entre 2001 i 2004 en la premsa periòdica (El Temps,
Familias como los Borja, han existido muy pocas en la historia de Europa: un linaje venido de fuera de Italia, salido de la nada, que en cincuenta años diera dos papas y una docena larga de cardenales, que se instalara durante medio siglo completo en el centro mismo de un poder turbulento, y que al llegar al punto mas alto desapareciera de golpe para caer inmediatamente en la leyenda engra, en la infamia y en la destruccion de la memoria. Una familia excepcional, misteriosa y polemica, enormemente atrayente, que la prosa magistral de J. F. Mira reivindica y divulga en esta obra.