JOAN GUERRERO

En aquest llibre trobareu una breu descripció i una anàlisi de les iniciatives cíviques promogudes per la ciutadania del Vendrell durant l'etapa dels ajuntaments democràtics (1979-2001): els àmbits d

Imatges d’en Joan, paraules d’en Pere: aquest llibre és una cerimònia de comunió. No és freqüent que les imatges i les paraules es portin tan bé. Abunden els divorcis per incompatibilitat de caràcters, o per baralles i disputes; trobades que s’allarguen una estona i després ja ens hem vist prou. Simplement passa que aquestes imatges i aquestes paraules neixen de la mateixa alegria de descobrir i de la mateixa necessitat de compartir. De la mateixa manera que els molts protagonistes d’aquest llibre, vénen de lluny i lluny miren i diuen. EDUARDO GALEANOCada fotografia i cada vers d’aquest llibre són una corda que ens connecta amb la terra i amb la gent de l’Amèrica Llatina. Tot un món d’esperança. Gràcies, Pere; gràcies, Joan. FRANCESC ESCRIBANO

Todos somos y pertenecemos a donde nacemos y crecemos. Juan Guerrero nació en Tarifa y, como tantos otros andaluces, emigró a Cataluña en concreto a Santa Coloma de Gramenet. En Santa Coloma de G

Prólogo de Francesc EscribanoContracubierta de Eduardo GaleanoPEDRO CASALDÇLIGAEn la Amazonia del Mato Grosso se le conoce como Dom Pedro, un hombre de aspecto frágil que lleva más de tres decadas alzando su voz a favor de los mas pobres de entre los pobres. Su divisa es "no poseer nada, no llevar nada, no pedir nada, no callar nada y, de paso, no matar nada" y con ella ha desafiado a los latifundistas, especuladores y militares de So Felix do Araguaia y a la Iglesia Catolica que lo ordeno obispo un ya lejano 23 de octubre de 1971. Desde entonces, Pedro Casaldaliga (Balsareny, Barcelona, 1928) ha sido el apostol de los excluidos, la voz de la Teologia de la Liberacion, un hombre de paz, pero tambien un poeta que reza y lucha y que, cuando llegue el momento, desearia "morir de pie, como los arboles" y ser enterrado en el cementerio de los indios karajas, donde van a parar los sin nombre, los asesinados. En sus versos se escucha el rumor profundo de la Amazonia y la voz de los sin voz, cuya mirada limpia y serena ha captado para este libro la camara de Joan.JOAN GUERRERO"Naci en Tarifa en 1940. Me marco profundamente el viento de los dos mares que se juntan en el Estrecho. Soy arbol trasplantado que echo raices en Cataluña. El neorrealismo italiano me llevo a la fotografia y p

La imatge que evoca. La paraula que convida a mirar des de dins. I que convida a mirar endins. Imatges i paraules que per a molts de nosaltres ja formen part del nostre bagatge íntim. Perquè també en