El prevere Joan Pujol (Mataró, 1532?-1612?) estigué relacionat amb el cercle literari del noble Jeroni de Pinós-Santcliment i Mai, a qui dedica el volum de la seva obra, imprès el 1573. El seu cercle d’amics i coneguts també inclou el canonge i humanista Lluís Joan Vileta, l’historiador Francesc Comte, el bisbe de Barcelona Ildefons Coloma i el músic Pere Alberch Vila, organista de la Catedral de Barcelona i compositor de madrigals sobre textos d’Ausiàs March i Pere Serafí. Joan Pujol és també autor d’una Visió en somni en què l’esperit d’Ausiàs March li apareix per lamentar la incomprensió general de la seva obra i l’escassa qualitat de les traduccions que se n’han fet.
Recibe novedades de JOAN PUJOL directamente en tu email
Els poemes de Lepant inclou totes les composicions de Joan Pujol dedicades a cantar i celebrar la victoria naval de les armes cristianes contra l’imperi Otoma en la batalla de Lepant (1571), amb un paper destacat de Barcelona i de les forces catalanes sota el comandament de Joan d’Austria. D’una banda, el Lepant es el primer poema epic inspirat per aquest tema en qualsevol llengua romanica, i narra, en tres cants, tant els antecedents de la batalla com l’encontre decisiu. Els turcs s’han apoderat de Famagusta (Xipre), i els venecians demanen socors al papa Pius V i al rei Felip II. Un cop superades les desconfiances entre les potencies cristianes, Felip II cedeix el protagonisme al seu germa bord, Joan d’Austria, perque encapçali la Santa Lliga. Una nova incursio dels turcs en aigues mediterranies sera interceptada per l’armada aliada i conduira a la descomunal batalla de Lepant. En una segona part d’Els poemes de Lepant, Joan Pujol celebra la victoria glossant, en octaves catalanes, els distics llatins de tres poemes encomiastics de l’humanista Lluis Joan Vileta, dedicats a la victoria de Joan d’Austria, al rei Felip II i a la ciutat de Barcelona.