Els poemes de Lepant inclou totes les composicions de Joan Pujol dedicades a cantar i celebrar la victoria naval de les armes cristianes contra l’imperi Otomà en la batalla de Lepant (1571), amb un paper destacat de Barcelona i de les forces catalanes sota el comandament de Joan d’Àustria. D’una banda, el Lepant es el primer poema epic inspirat per aquest tema en qualsevol llengua romànica, i narra, en tres cants, tant els antecedents de la batalla com l’encontre decisiu. Els turcs s’han apoderat de Famagusta (Xipre), i els venecians demanen socors al papa Pius V i al rei Felip II. Un cop superades les desconfiances entre les potencies cristianes, Felip II cedeix el protagonisme al seu germà bord, Joan d’Àustria, perque encapçali la Santa Lliga. Una nova incursió dels turcs en aigües mediterrànies serà interceptada per l’armada aliada i conduirà a la descomunal batalla de Lepant. En una segona part d’Els poemes de Lepant, Joan Pujol celebra la victoria glossant, en octaves catalanes, els dístics llatins de tres poemes encomiàstics de l’humanista Lluís Joan Vileta, dedicats a la victoria de Joan d’Àustria, al rei Felip II i a la ciutat de Barcelona.
Ficha técnica
Editorial: Editorial Barcino
ISBN: 9788472268418
Idioma: Catalán
Número de páginas: 200
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/10/2019
Año de edición: 2019
Plaza de edición: Es
Colección:
Biblioteca Barcino
Biblioteca Barcino
Número: 12
Alto: 20.0 cm
Ancho: 14.0 cm
Grueso: 1.4 cm
Peso: 250.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por JOAN PUJOL
El prevere Joan Pujol (Mataró, 1532?-1612?) estigué relacionat amb el cercle literari del noble Jeroni de Pinós-Santcliment i Mai, a qui dedica el volum de la seva obra, imprès el 1573. El seu cercle d’amics i coneguts també inclou el canonge i humanista Lluís Joan Vileta, l’historiador Francesc Comte, el bisbe de Barcelona Ildefons Coloma i el músic Pere Alberch Vila, organista de la Catedral de Barcelona i compositor de madrigals sobre textos d’Ausiàs March i Pere Serafí. Joan Pujol és també autor d’una Visió en somni en què l’esperit d’Ausiàs March li apareix per lamentar la incomprensió general de la seva obra i l’escassa qualitat de les traduccions que se n’han fet.