Joaquim Nadal i Farreras

Vides amb nom és un recull d'articles publicats a Presència, Destino, Avui, El País, La Vanguardia, El Punt i Diari de Girona. Són escrits sobre homes i poques dones, anònims o de projecció pública, vius i morts, de Girona o de la resta de Catalunya, persones que han deixat petjada, que han excel·lit pels seus valors, pel seu treball, per la seva dedicació a la comunitat. Es tracta de posar nom, contorns, perfils identificables a la nostra història més recent, al llarg d'una etapa que l'hem compartida de forma molt evident.

En aquesta publicació l'autor repassa els prop de vint-i-tres anys dedicats a l'alcaldia de Girona, sempre amb la confiança de majories ámplies atorgades pels ciutadans en sis eleccions successives. Aquests vint-i-tres anys han rendit molt, sobretot han servit per transformar una ciutat hereva d'un passat fosc i gris en una capital dinamica i moderna projectada al mon.

Els historiadors Joaquim Nadal i Gemma Domènech reconstrueixen al llibre “Patrimoni i Guerra. Girona 1936-1940” els episodis de destrucció i salvaguarda que va patir el patrimoni artístic gironí dura

La catedral de Girona es un libro innovador que propone al lector un viaje a distancia por todos los rincones de la catedral. Joaquim Nadal nos describe minuciosamente todos los estratos de la historia del edificio y los protagonistas que lo han hecho posible. Hay que resaltar el reportaje fotografico de Josep M. Oliveras, que sigue cuidadosamente el itinerario propuesto por Nadal, mostrando todos los espacios y tesoros que esconde la sede gerundense.

Els records d’una Girona imponent, de vegetació inesgotable; els d’una platja de Palamós orientada a llevant, anomenada la Fosca; els de les Carmelites i les Escolàpies; els dels germans, els pares i els avis; els escoltes i els amics; els de l’institut i la universitat, ja a Barcelona. Paraules, converses, cançons i algun vers; records d’un nen tranquil però de ment inquieta que s’apleguen en aquestes emotives memòries de Joaquim Nadal i ens guien pels primers passos, tot fent tentines, de l’home, el polític i l’escriptor.

Probablement, Joaquim Nadal és ara mateix la figura més rellevant del socialisme català. Home de sòlida formació i de llarga trajectòria, afiliat al PSC des del 1980, va ser alcalde de Girona del 197

FONDO GENERAL CATALUNYA

Una proposta política valentaááper sortir del laberint.Joaquim Nadal ha volgut trencar el seu silenci sobre el laberint polític que viu Catalunya, un país que ha passat d’emmirallar-se en un oasi a t

"A finals de 2005 vaig publicar Vides amb nom, un recull de pràcticament totes les meves "notes sobre persones" escrites des de 1970 fins el mateix 2005. El recull heterogeni de trenta-cinc anys aplegava més de setanta notes escrites i publicades en llocs molt diversos. Passats només sis anys des d'aquella publicació, avui dono a conèixer aquestes Noves vides amb nom. De forma indestriable es barreja el conjunt de persones que transiten per aquestes pàgines amb la meva pròpia biografia". [de la Presentació de l´autor]

El historiador Joaquim Nadal y Farreras explica un episodio clave de la historia cultural de nuestro país: coincidiendo con la Exposición Internacional de París de 1937, la Generalitat republicana y el Gobierno frances organizaron una exposicion de arte medieval catalan con la cual se pudieron salvaguardar las principales obras maestras de la destruccion y los bombardeos. Este libro se estructura en cinco capitulos que exploran la Exposicion y sus antecedentes y repercusiones, y tres anexos.

Girona va viure, com tot Catalunya, en els darrers dies de gener i els primers dies de febrer de 1939, uns moments historics d’una gran intensitat dramatica. L’entrada a la ciutat de les tropes franquistes, el 4 de febrer, va ser la frontissa que marcaria amb una empremta profunda la vida gironina. Un cop ocupada, la persecucio i la repressio implacables, executades amb contumacia, allargaria el sacrifici i la desolacio. Al voltant d’aquesta crulla, una munio de catalans passarien per la ciutat cami de l’exili. Aquest pas feixuc va deixar testimonis eloquents de persones anonimes o de destacats dirigents politics o representants de la intel·lectualitat catalana. Son textos farcits d'emocio patriotica, de vibracio emocional, expressada sota diverses formes literaries; hi traspua l’elevacio dels sentiments i dels ideals i la mes estricta quotidianitat marcada per la constatacio de les penuries i les mancances mes elementals. Per contra, la retorica feixistitzant dels franquistes s’imposaria en els textos dels ocupants. Els mites de la Guerra del Frances que Carles Rahola havia revisat s’imposarien altre cop mitificats i mistificats. Carles Rahola moriria victima justament d’aquestes concepcions reaccionaries i de l

"Els instants de bellesa sublim, les albades, les postes, els grumolls de núvols apilonats en torres inacabables, els cels de ponent rogencs amb filagarses de núvols d’un to rosat esvat. El contacte amb l’aigua del mar en una capbussada, els peus en remull en una raconada d’un riu al Pirineu. Els flocs de la nevada sobtada, la pluja avara que esperem amb delit. Vet aqui un petit repertori."aQuim Nadalaes un observador dels paisatges i de les realitats. En aquestes pagines intimes i commovedores ens fa particips dels seus records nascuts dels cinc sentits. Remembrances de la seva adolescencia a França, moments deliciosos en l’ambit familiar, paisatges evocadors, sensacions que li han quedat clavades a la pell i a l’anima. Una descripcio breu i exquisida dels petits plaers de la seva vida.