JOAQUIM SALA PUJOLRAS

El mite de Prometeu (el del tità que donà el foc i la tècnica als humans) és ara revisat per l'autor en aquest llibre. El cas, però, és que els humans no van rebre el do de la política, ni de l&#

El famós mite de la caverna de Plató adquireix un relleu i un poder aclaparadors en el nostre temps, en què la realitat i les seves imatges i virtualitats es barregen a una velocitat electrònica: tot

"Des de fa unes dècades, tot ha saltat pels aires", diu Joaquim Sala. Per això, davant de l'evidència que ens trobem en una època de desorientació general, l'autor entra en un joc de converses i de reflexions cap a totes les direccions possibles, per tal de descobrir l'autèntic pols del batec de la vida, per poder afrontar el desconcert o la buidor que es produeix, la manca de sentit. De la mà de la filosofia, el llibre convida el lector a aturar-se, amb el desig que pugui exercitar la seva raó crítica, que és la perla més valuosa que tenim i la que ens fa més dignes de ser humans. Cal, doncs, que siguem capaços de qüestionar, de dubtar, de revisar i, en definitiva, de plantejar interrogants sobre la nostra manera de viure, si volem combatre el perill més gran dels nostres dies: romandre impassibles en la indiferència davant del pas del temps, caure en un menfotisme crònic o en el fanatisme, en les veritats absolutes, la fe cega i la submissió incondicional... Al llarg d'una trentena de capítols, trobem les eines necessàries per a reflexionar i dotar si cal d'un nou sentit a la nostra existència.

Aquesta obra -un conjunt de catorze cartes adreçades a una exalumna, com en el llibre anterior- té com a eix central els conceptes de vida i de temps líquid de Zygmun