JORDI BOLOS I MASCLANS

L'Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991) tracta la història d'aquests quatre territoris al llarg dels segles de domini carolingi. El gran nombre de documents que s'h

Nou volum del projecte de recerca que busca analitzar la importància fonamental que tenen els treballs cartogràfics en els estudis d'història del paisatge. En la presentació d'aquest volum en concret

Darrer volum de la collecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993.Lextensa documentació carolíngia ha estat traslladada a mapes toponimics,economics, de dominis amb les possessions comtals, vescomtals i eclesiastiques.

Primera part. Documents de les seus episcopals de Roda i de Lleida (586-1143)

L'Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia contempla el període de més de dos segles de domini carolingi. Comença amb l'entrada de les tropes franques, a la segona meitat del segle VIII, i s'acaba prop de l'any 1000. Els documents conservats de l'epoca son significativament dels mes abundants d'Europa, i faciliten de cartografiar amb molt de detall els territoris que aleshores depenien de la monarquia franca i que mes endavant reberen el nom de Catalunya Vella.L'Atles dels comtats de la Catalunya carolingia es regeix per un doble ideal d'exhaustivitat i de fidelitat. Exhaustivitat en el sentit que intenta reflectir sempre tota la informacio que permeti ser traslladada a un mapa. Fidelitat, justament en el sentit de restar fidels a la realitat que exposen els documents, evitant-ne les interpretacions distorsionades.Com a cada volum, sinclou un resum historico-cartografic de levolucio del comtats estudiats i de la seva relacio amb la resta de comtats catalans i de lImperi franc, aixi com, en una cronologia comparativa amb la resta de comtats i lImperi. En aquest cas, els comtats de Pallars i Ribagorça tenen una historia una trajectoria diferent de la dels altres comtats de la Catalunya carolingia, com queda constatat pels estrets lligams amb el comtat de Tolosa primer i mes endavant amb lArago.A continuacio, hi ha un apartat de mapes toponimics (on per primera vegada se situa amb precisio un bon nombre de noms de lloc, de construccions o de limits) que reflecteixen lorigen daquests toponims, ja siguin preromans, romans, germanics o arabs, aixi com altres toponims dinteres historic i la cartografia de les advocacions de totes les advocacions documentades, que servien de vehicle de cohesio de la poblacio, tant disseminada com aglutinada. La densitat de noms esmentats als documents es molt considerable, especialment a la rodalia de monestirs com Gerri, Alao o Ovarra, per contra gairebe no nhi ha a les terres altres i a les valls mes occidentals de la Ribagorça. En aquells llocs on shan conservat els documents, trobem lesment de nombrosos llocs habitats, sovint amb llur esglesia, situats molt a prop els uns dels altres.Un tercer apartat ofereix la visio economica del territori, amb la situacio dels conreus, els boscos i les pastures, de les principals vies de comunicacio i les activitats transformadores. La documentacio que sha conservat dels comtats de Pallars i Ribagorça permet veure que hi havia conreus de cereals, horts, arbres fruiters i vinyes, pero en leconomia daquesta regio la ramaderia, laprofitment del bosc i dels recursos minerals (la sal i el ferro) havien de tenir mes importancia de la que reflecteixen els textos.Una bona col·leccio de mapes de dominis i jurisdiccions reflecteix les demarcacions i les possessions comtals, vescomtals, episcopals i monastiques dels principals senyors en aquells segles carolingis. Es dediquen capitols especifics als dominis dels monestirs del territori: Santa Maria de Gerri, Santa Maria dAlao, Santa Maria dOvarra, Santa Maria de Lavaix aixi com als dominis que hi tenien els monestirs de fora del comtat.El volum acaba amb un index que compren vora dos milers de noms noms, un patrimoni extraordinari ben apreciat pels investigadors medievals europeus.