JORDI FAURA

A La sala d'espera tot gira al voltant de l'encontre fortuït de tres personatges en un sanatori (manicomi?) que es converteix en espai mental i metafòric, un no-lloc de blancor antisèptica inquietant en què les tres veus visibles (més una d'invisible), situades a la perifèria, esdevenen un altaveu d'una lucidesa espaterrant. Una sala d'espera sense esperança on hi té lloc l'exploració de l'absurd de la vida mundana, la indigestió dels sentiments humans, la certesa en l'escepticisme i el desvirtuament de la raó. Un text de diàlegs enginyosos i monòlegs delirants; de to amargant i profundament irònic. De la riota sorneguera al cinisme distingit passant per un sentit crític amb punteria i sense concessions. La sala d'espera és un bàlsam. És l'atzucac de la consciència. La ruïna de la comèdia. En La sala de espera todo gira alrededor del encuentro fortuito de tres personajes en un sanatorio (manicomio?) Que se convierte en espacio mental y metafórico, un no-lugar de blancura antiséptica inquietante en que las tres voces visibles (más una de invisible), situadas en la periferia, se convierten en un altavoz de una lucidez estupenda. Una sala de espera sin esperanza donde tiene lugar la exploración del absurdo de la vida mundana, la indigestión de los sentimientos humanos, la certeza en el escepticismo y el desvirtuament de la razón. Un texto de diálogos ingeniosos y monólogos delirantes; de tono amargo y profundamente irónico. De la burla socarrona al cinismo distinguido pasando por un sentido crítico con puntería y sin concesiones. La sala de espera es un bálsamo. Es el callejón sin salida de la conciencia. La ruina de la comedia.

Hikikomori és una paraula japonesa per a designar un jove, generalment adolescent, que, incapaç d´assolir les metes rígides traçades per la societat, reacciona aïllant-se´n. En aquest llibre, ambientat al Japó, trobarem un retrat àcid del buit que, en el món desenvolupat actual, impera en la vida de molts joves i del procés d´autodestrucció que alguns emprenen. Hikikomori (L´era del buit) va resultar guanyador del XXII Premi de Teatre Ciutat de València.

La primavera del 2008 es van descobrir les atrocitats de Josef Fritzl, el carceller d'Amstetten o monstre de Viena. Així, vam saber detalls esgarrifosos del drama d'una austríaca tancada durant 24 anys en un soterrani pel seu pare, de qui va tenir sis fills fruit de diverses violacions. Fins aquí, els fets reals (el segrest, l'incest, el possible assassinat…); però anar més enllà i -sense sensacionalismes- fer-nos viure l'univers emocional que envolta l'horror requeria un domini extraordinari de la tècnica teatral, una tensió dramàtica que els diàlegs breus, àgils i densos de Faura han aconseguit.

Som en algun moment del segle XXI. Les fonts del petroli s’han esgotat, i mentre les noves energies encara no són a l’abast de la major part de la població, les reserves de cru que queden són en man