Josep-Anton Fernàndez és professor d'Estudis Catalans a la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge. Fins al 2006 va ser professor de literatura i cultura catalanes i cap de la secció d'Estudis Hispànics a Queen Mary, University of London, on també va crear i dirigir el Centre for Catalan Studies. Ha publicat nombrosos articles sobre literatura, cultura, cinema i televisió catalans en diverses revistes internacionals i nacionals, i és autor del llibre Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction (2000), i coordinador dels volums El gai saber: Introducció als estudis gais i lèsbics (2000) i Calçasses, gallines i maricons: Homes contra la masculinitat hegemònica (2003, amb Adrià Chavarria). És membre de l'Executiva de la Plataforma per la Llengua, on coordina la Comissió de Nous Parlants.
Recibe novedades de JOSEP ANTON FERNANDEZ directamente en tu email
¿Què suposa ser home avui en dia? En un context cultural de dominació patriarcal, els discursos sobre gènere han estat focalitzats sobre la dona, emmascarant sovint el poder hegemònic de lhome. Però en els últims 25 anys, transformacions com laccés de la dona al món laboral o la creixent visibilitat de lhomosexualitat han fet qüestionar el rol i la representació de lhome en lambit públic i privat.Sense deixar de banda el desconcert que això suposa, el llibre aplega un conjunt de veus masculines dissidents que reflexionen sobre les noves imatges i models de conducta per als homes. Des de diverses disciplines (la literatura, el cinema, la cultura popular, la història, la gastronomia, la religió...) els autors plantegen un nou imaginari mascuí, no exempt de conflictes, i enceten un debat per redefinir les relacions socials tant entre homes i dones, com entre els homes.BIOGRAFIA AUTORAlbert Andreu, doctorand en història i col·laborador a la revista dhomosexualitats «Orientaciones»Adria Chavarria, geògraf i historiador, i doctorand en filosofiaJaume Fabrega, escriptor i professor de gastronomia i denologia de lEscola Universitaria i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de BarcelonaJosep Anton Fernandez, professor de literatura catalana a Queen Mary, Universitat de LondresAlbert Mestres, escriptor i director de teatreBienve Moya, etnògraf i promotor de la Xarxa de Teatres públics de CatalunyaJoan Pujolar, sociolingüista i professor de filologia catalana a la UOCJoan Ramon Resina, catedratic dEstudis Romanics i literatura comparada a Cornell University (Estats Units)Llorenç Serrano, secretari de Política Social de les Comissions Obreres de Catalunya (CONC)Carles Torner, doctor en pedagogia
El malestar en la cultura catalana te la gran virtut de resituar amb uns termes nous un debat estancat que sovint s'ha vist viciat pel victimisme o el partidisme de poca volada. Amb el rigor intel·lectual que li es propi i la distancia que li dona haver observat la cultura catalana des de la universitat britanica durant gairebe dues decades, Josep-Anton Fernandez respon a una questio urgent (Que significa ser catala avui?) amb idees noves i exemples originals provinents tant de la literatura com del cinema i la televisio. La construccio d'un espai cultural catala ha estat un element central de la politica cultural a Catalunya en els ultims vint-i-cinc anys, un proces que anomenem normalitzacio cultural. Segons Fernandez, la normalitzacio es l'expressio d'una amplia crisi de models culturals que es caracteristicament postmoderna, i que afecta els discursos de legitimacio de la cultura catalana, els seus mecanismes de valoracio dels productes culturals i els seus discursos identitaris. Fernandez demostra amb una gran lucidesa per que, d'ença de la mort de Franco, la identitat dels catalans ha experimentat una redefinicio que ha dissolt el consens sobre el que significa ser catala avui. De que es simptoma el malestar en la cultura catalana? Quins efectes
PREMI AUSIÀS MARCH DE POESIA 2021.L'animal que parla és la rara descoberta d'una veu que s'estrena en la poesia des de la plenitud de la maduresa vital, intel·lectual i literaria. El llibre, estructurat en sis parts, enfronta el lector a un ventall d'experiències que van des del més íntim estremiment emotiu fins a la vibració més genuïna del pensament, i ho fa posant en joc mecanismes poètics d'alt voltatge i de gran precisió. Per l'interès sostingut al llarg de tota l'obra i per les qualitats indiscutibles que demostra, L'animal que parla ha merescut el LVIII premi de poesia Ausias March de Gandia.En el desglaç retrobo un rostre: veu,record, fantasma. Els mots s'escolen, fuigla meva sang podrida que es desfa,la putrefacta por, la culpa: neumesclada amb fang, amb sorra, amb fulles mortes,que es fon i deixa al descobert, per fi,el teu cadaver, pare, en els meus mots.I en la ferida oberta, en les paraules,exhumo una pregunta contumaç,l'enigma persistent que em deslloriga.