Josep Benet va néixer a Cervera el 1920. La seva vida es va caracteritzar per la lluita contra el franquisme i per la defensa de les llibertats i l’autogovern de Catalunya. El 1944 fundà el Front Universitari de Catalunya; el 1947 fou un membre destacat de la Comissió per a l’entronització de la Mare de Déu de Mont-serrat; els anys seixanta va rebre el premi Joan Maragall de l’Institut d’Estudis Catalans, va impulsar la campanya «Volem bisbes catalans» i el grup musical Els Setze Jutges, a més de dirigir les Edicions Catalanes de París; el 1977 va ser el senador amb més suport popular de l’Estat espanyol; el 1980 va sortir elegit diputat al Parlament de Catalunya; el 1996 rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 2000, la Medalla d’Or de la Generalitat, i el 2001 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. Poc abans de morir, el 24 de març de 2008, va deixar enllestit el primer volum de les seves Memòries.
Recibe novedades de JOSEP BENET I MORELL directamente en tu email
"El 14 d'abril de 1920 vaig néixer a Cervera ... Em batejaren el 27 d'abril següent, festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Vaig fer la primera comunió a la parròquia de Sant Antoni, també de Cervera, el 8 de setembre de 1927, diada de les marededéus trobades, i, per tant, també de la de Montserrat. Onze anys després del meu naixement, dia per dia, el 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamà la República Catalana. A partir d'aquest fet, quan he hagut de dir la data del meu naixement, sovint he sentit comentar: "Ah, el dia de la proclamació de la República. Havies de ser republicà...". I quan he hagut de facilitar la del meu bateig i la de la meva primera comunió, el comentari ha estat: "Havies de ser montserratí, per força..." I, certament, durant la meva ja llarga vida, he estat sempre republicà -de la República Catalana!- i montserratí." Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memòries. De l'esperança a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repàs dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. Són els anys, de 1920 a 1936, de formació d'un dels més reconeguts intel•lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col•lectives. Esperances, però, que aviat es veuen truncades per l'esclat traumàtic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns dels seus mestres seguirà la crida cap al front amb la lleva del "biberó" fins que arribi la derrota.
Aquest volum recull un important nombre descrits sovint en forma de conferències en els quals Josep Benet exposa la seva visió de la Catalunya recent, des de la Segona República (a partir de 1931)
Tot i l'extensa obra impresa que ens va deixar Josep Benet, resta encara molt de material, fruit de intervencions seves en conferències, pròlegs, o arti-cles en revistes i periòdics, que no ha arribat al gran públic i que mereix ser més àmpliament conegut. Per aquest motiu, hem cregut oportú recollir-lo en aquesta obra dispersa, de la qual oferim aquest primer volum.