Josep Espunyes

Vet aquí la raó de ser d'aquesta obra: d'una banda, estendre i refermar el coneixement sobre els masos i capmasos que hi va haver a la Baronia de Peramola al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, i , de l'altra, mostrar la riquesa toponímica que tenien els nostres avantpassats a l'hora de dominar els accidents geogrfics de la terra que els havia vist néixer i en què majoritriament van créixer i van morir.

Evocació d’uns paisatges que l’autor recorda i estima i alhora veu amenaçats, els quals estan condemnats a desaparèixer sota les aigües de l’aleshores futura presa de Rialb.

Fins que a Catalunya no hi arriba la Revolució Industrial —que podem situar a la segona meitat del segle XVIII, quan s'autoritza el lliure comerç de Catalunya amb Amèrica—, la feina més estesa que hi havia i que aplegava més ma d'obra era la del conreu de la terra. I és precisament del món pagès, juntament amb la creença religiosa i la cultura llatina —ben viva en algunes expressions—, d'on provenen la majoria de les dites que recollim en aquesta obra, un veritable tresor de llengua i de saviesa popular que s'ha anat formant i acumulant al llarg de molts i molts segles d'història. Un extraordinari patrimoni immaterial, doncs, que enriqueix la nostra capacitat d'expressió i, en conseqüència, de comunicació i de pensament.

Nascut a Oliana l'any 1897 i afusellat per l'exèrcit franquista al Camp de la Bota l'any 1939, Lluís Escaler es va traslladar de jove a Barcelona, on va aproximar-se al moviment catalanista. L'any 1922 va fer costat a Francesc Macià en la fundació d'Estat Català, del qual es va escindir posteriorment amb altres militants per crear Nosaltres Sols!, moviment de catalanisme radical que va tenir en Lluís Escaler el primer president. Home d'un tarannà inquiet i activíssim, va ser membre del consell directiu del Centre Comarcal Lleidatà i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, a part de practicar el dibuix i de deixar escrits diversos textos lexicogràfics i folklòrics sobre la comarca que el va veure néixer, juntament amb un diari, escruixidor, que va redactar durant els dos mesos i mig que va estar empresonat a la Model.

L autor fa parlar la tradició oral i la historia amagada sota les pedres, els vells papers i les corrandes, els romanços populars i la màgia de les llegendes per tal que la modernitat urbana i la tra

La nostra llengua disposa d'un gran repertori de dites, de locucions i de frases fetes. Però locucions i frases fetes, que ahir eren vivíssimes en places i carrers, avui són ignorades, evitades i molt sovint substituïdes per les seves corresponents castellanes. I això, tant a nivell de conversa col·loquial com en el dels articles, les tertúlies i els debats que apareixen en els mitjans de comunicació de casa nostra. La llengua, que a part d'un sistema de comunicació és també el vehicle a través del qual ens arriba l'experiència dels qui ens han precedit i una manera d'interpretar el món i la vida, avui ja no es transmet generacionalment amb la força i la nitidesa de fa uns anys. Avui, més que mai, necessita el suport i la complicitat de l'escola, dels mitjans de comunicació i dels parlants en general. És per això que un manual com el que us presentem --elaborat amb rigor, senzill i pràctic en el maneig, i acompanyat d'un conjunt de propostes didàctiques per a l'escola-- té una utilitat i validesa indiscutibles