Cançons de Lleida i altres poemes recull l'obra poètica de Josep Gomà. Després dels primers poemes dels anys 40 i 50, molt influïts pels poetes lleidatans Màrius Torres i Jaume Agelet i Garriga, i també per la Generació del 27 i en concret per Jorge Guillén, va derivar cap a una poesia de maduresa molt entroncada amb els poetes de la seva generació: Vinyoli, Teixidor, Perucho i Espriu, tots ells poetes que Gomà admirava. En la seva poesia, arrelada a la ciutat de Lleida de la seva infantesa i al paisatge del Segrià, hi ha l'enyorança d'un món idealitzat, la presència misteriosa de Déu i la mort com a destí.