Una letra de cambio impagada, detonante de un chantaje de trágicas consecuencias urdido por un gigoló nihilista, levantará los tejados de la alta sociedad barcelonesa de los años treinta –la que toda
Josep Maria de Sagarra, exiliat a París durant la Guerra Civil, va viatjar a Tahití en companyia de Mercè Devesa, amb qui s'acabava de casar. Aquest viatge havia estat un regal de bodes de Francesc Cambó. A la Polinèsia, Sagarra tenia la intenció de fugir de l'ambient opressiu de l'exili. El 28 de desembre de 1936, ell i la seva esposa es van embarcar a Marsella en el Commisaire Rammel; van arribar a Tahití al febrer de 1937 i van tornar de nou a Marsella, en el Ville de Strasbourg, el 20 de juliol de 1937. Del quadern de bord que anava escrivint Josep Maria de Sagarra al llarg d'aquests mesos, va sorgir La ruta blava, un llibre excepcional, d'una prosa lluminosa i d'un estil narratiu impecable.
Escrita a raíz de un encargo pedagógico de la histórica Mancomunitat de Catalunya, Los pájaros amigos ha acabado por convertirse en una de sus obras más sugerentes, ejemplo de prosa llena de gracia y delicadeza poeticas, y muestra, al mismo tiempo, del continuado amor y conocimiento de las aves que Sagarra alimento a lo largo de su vida.
Private Life holds up a mirror to the moral corruption in the interstices of the Barcelona high society Sagarra was born into. Boudoirs of demimonde tramps, card games dilapidating the fortunes of milquetoast aristocrats - and how they scheme to conceal them - fading manors of selfish scions, and back rooms provided by social-climbing seamstresses are portrayed in vivid, sordid, and literary detail. The novel, practically a roman-a-clef for its contemporaries, was a scandal in 1932. The 1960's edition was bowdlerized by Franco's censors. Part Lampedusa, part Genet, this translation will bring an essential piece of 20th-century European literature to the English-speaking public.
Un dels grans monuments literaris de la prosa catalana.En aquestes extraordinàries Memòries, publicades originalment el 1954, Josep M. de Sagarra evoca els orígens de les seves famílies paterna i mat
Un cant al goig de viure i estimar recorre les composicions líriques d'aquest recull. L'edició de cada poema s'acompanya d'una presentació i de notes crítiques en què s'analitzen el tema, els motius
«Es evident la importància de Josep Maria de Sagarra en la literatura catalana, i és innegable la singularitat de la seva aportació en registres ben diversos: poesia, teatre, novel·la, periodisme, literatura de viatges, prosa memorialística... La utilització duna llengua viva i rica. I us de recursos retòrics duna gran plasticitat, i, sobretot, la intenció —confessada explícitament a les Memòries— de distreure o commoure el lector o lespectador, suscitaren ben aviat Fiïiterès d amplis sectors de la societat catalana i convertiren Sagarra en un escriptor de gran ressò popular, que venia a omplir el buit deixat per Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà, i que avui hem de considerar un clàssic de les nostres lletres.»
Cançons de rem i de vela, publicat el 1923, és un dels poemaris més rellevants i més populars de Josep M. de Sagarra. Les vint-i-tres cançons i les dues balades que conformen el volum són una mostra de l'estil ric, musical, cromatic i del domini versificador de l'autor. La descripció del mar, de la terra, de la seva gent, dels sentiments i de les passions és plasmada per mitja d'un lirisme de recursos sonors i de jocs retòrics, l'expressió dels quals ens arriba a través d'un llenguatge vigorós, espontani i directe.
El llibre que presentem, les Memòries (1954), és la seva aportació més reeixida, amb posterioritat a la guerra civil, la seva gran obra de maduresa. Josep Maria de Sagarra hi evoca els seus primers anys de vida i hi reconstrueix un fascinant món familiar. Es tracta, a més d’una obra de gran amenitat, d’un document de primer ordre per conèixer la vida d’una poderosa personalitat literària i humana, i també el seu temps, que hi és evocat amb força i tendresa.
La degradació social i moral d'un cert sector de la burgesia catalana dels anys 30 és observada amb una implacable ironia per Josep M. de Segarra en la seva millor novel·la. Després d'anys de prosperitat, arriben temps de decadència per als Lloberola, una de les famílies més respectades de la burgesia barcelonina dels anys trenta, que passa pel difícil tràngol de veure esvair-se el patrimoni familiar en mans dels seus elem ...
Amb una prosa esplèndida, Josep Maria de Sagarra evoca el día, ell era un nen de vuit anys, que va voler anar a lenterrament de Verdaguer. I el descobriment, de petit, dels versos de mossèn Cinto, «lúnic poeta català llegit de debò» en aquella època. Però alhora malentès i fins i tot menystingut en els cercles intel·lectuals durant els últims anys de la seva vida, i també després de la seva mort. Un Sagarra adult i lúcid superà aquella onada de desafecte dels iconoclastes i dels qui van convertir el cas Verdaguer «en un vulgaríssim motiu de demagògia i de reacció».
Las crónicas europeas que Sagarra y Pla publicaron enel periódico madrileño El Sol, entre 1920 y 1928, conservan todo su interés para los lectores de hoy. La Europa convulsa surgido de la Primera Guerra Mundial, el auge de los nacionalismos totalitarios en Rusia, Italia y Alemania, y la desintegración de Yugoslavia están presentes de algún modo en el panorama político actual. El punto de vista adoptado por los dos periodistas catalanes para describir una realidad confusa y heterogénea sigue siendo el más apropiado. Su distanciamiento ideológico y su escepticismo no exento de ironía confieren a las crónicas un tono liberal e independiente que el lector puede fácilmente compartir. Los rasgos más sobresalientes de esas Cartas europeas son su estilo, ágil y ameno, y su lenguaje vivaz y colorista, alejado de cualquier forma de afectación o pedantería. En ambos cronistas descubrimos al escritor de raza, al literato profesional que completa sus informaciones periodísticas con un retrato o una descripción inequívocamente literarios. Por primera vez esas crónicas se recogen en un libro, con la intención de recuperar para el lector actual unos textos en los que dos jóvenes escritores catalanes relatan, magistralmente, sus impresiones de la Europa de entreguerras.
Amb Galatea, lautor ofereix un cru retrat metaforic dels estralls de la Segona Guerra Mundial.A Ocells i llops examina en plena postguerra espanyola les consequencies duna lluita fraterna en que els conflictes particulars dels fills acaben ofegant la seva mare.I a Lalcova vermella explica la historia dun amor prohibit. El titol fa referencia al seu lloc de naixement.
