Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta, assagista i narrador. La seva obra poètica està recollida a Dictats d'amor (Poesia 1971-1991), En el nom de la mar (1999) i Cants i encants (2004). Ha estudiat i traduït els poetes arabigovalencians en l'assaig El paradís de les paraules (1995). Entre la seva obra narrativa destaquen El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996, Premi Sant Joan Caixa de Sabadell 1996), El Jardí llunyà (2000), El temps feliç (2001), Jo sóc aquest que em diuen Ausiàs March (2001), A Jerusalem (2005), Puta postguerra (2007), El llibre daurat (2018) o Els fantàstics setanta. 1969-1974 (2020). Francesc de Borja, el duc sant (Premi Joanot Martorell 2009). L'any 2023 ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Recibe novedades de Josep Piera directamente en tu email
«La poesia són veus convertides en sons que diuen d''on venim, on anem i qui som.» Amb versos com aquests Josep Piera ens convida a viatjar pels seus poemes, a experimentar el goig de córrer món, a d
Aquest llibre visionari de Toni Catany és una interpretació plástica de l’imaginari literari del Tirant lo Blanc. Toni Catany ha aconseguit retratar les realitats imaginàries de l’antic univers de pa
Publicacions de la Universitat de València 9788437099422
A partir de una conversación con Jordi Llavina en la que se invocaba la proximidad del centenario de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera inició una prolongada indagación sobre su relación con el poeta: la correspondencia, los libros de Vinyoli y los fragmentos de una conversacion intermitente que mantuvieron entre 1978 y 1981. Entonces Vinyoli tenia unos sesenta largos, y Piera ahora habia llegado a una edad parecida, la de la madurez definitiva. La indagacion se extiende al ciclo vital completo de Vinyoli: la obra, la relacion con la critica y el reconocimiento literario de su tiempo. A contraluz aparece la evolucion poetica y humana de Piera, su manera de leer e interpretar Vinyoli y, al fin y al cabo, del conjunto de la poesia catalana de las ultimas decadas. Se trata de un ejercicio de comprension de poeta a poeta de una profundidad y sensibilidad extraordinarias.