JULIA COSTA I CODERCH

En Pep Baltà, fill de mare soltera i criat a les barraques de Montjuc, aconsegueix fer una carrera, dedicar-se a l’ensenyament i a la literatura i formar una família. Quan sembla que tots els

Júlia Costa ens ofereix a La pols dels carrers un recull de 57 poemes, amb una part introductòria anomenada “Passeig” —que va rebre el Premi ‘Hilari d’Arenys’ 2004— i una part central que dóna títol al llibre i que acull poemes també guardonats en diferents certàmens poètics. Amb els seus versos, Costa ens brinda l’oportunitat única de fer una passejada lírica pels indrets de Barcelona que coneix i que estima: el Poble-sec, el Mercat de Sant Antoni i els seus Encants, el Raval, el Paral·lel… racons plens de vida, d’història i de misteri, amb un passat que s’enyora amb la mateixa força amb què s’estima i s’assumeix un present amarat de vertiginosos canvis socials i urbans. Júlia Costa ens parla de l’eterna immigració, de l’aspecte sempre mutable dels carrers i les places que conformen la nostra geografia psicològica, de l’univers de les modestes botigues de barri que constitueixen l’agradable espectacle del nostre dia a dia, del detall humà dels personatges anònims que construeixen el nostre entorn, ens modulen la personalitat i ens ensenyen a estimar amb passió un lloc i la seva gent. La pols dels carrers també és un viatge per la mètrica, el ritme i la rima d’una poetessa en plenitud, que sap fer servir l’eina del vers com els millors mestres i que, a través d’una paraula diàfana, sap arribar al comú de la gent que estima la poesia.

Dues dones, una vídua i una separada, que han viscut de forma molt diferent, es retroben i enceten una amistat temporal davant la taula d'un cafè del Paral·lel. Quan al cap d'uns mesos se separin, res no tornarà a ser igual per a elles. Les seves vides, com la llum, que pot evidenciar els seus colors amb l'ajuda d'un prisma, mostraran matisos i realitats diverses a través de les seves converses i dels personatges que han condicionat la seva existència. Un mosaic de persones de diferents classes socials convergeixen en les trobades de les dues protagonistes i es creuen en el marc d'una Barcelona que es prepara per a les Olimpíades. Una novel·la sobre la pèrdua dels paisatges sentimentals de la gent humil i les ferides del temps, però que manté un alè d'esperança, una confiança en la vida i en les persones més enllà dels clarobscurs de totes les biografies. Amb aquest llibre, Júlia Costa ha obtingut el I Premi de Novel·la Olga Xirinacs 2006.