Julià de Jòdar

Després de la mort de la seva mare, el narrador busseja en el seus records i redacta una mena de confessió autobiogràfica. Tot llegint l'epopeia íntima i despietada d'aquest antiheroi, el lector es preguntarà inútilment: ¿es tracta d'un psicòpata, d'un cínic o d'un mentider compulsiu? Potser és un home radicalment sincer. Julià de Jòdar ha escrit un relat fragmentari de la vida contemporània, un text intens, sense sentimentalisme ni autocompassió, amb la barreja justa de lirisme i d'humor per atrapar-nos des de les primeres línies.

Una tarda de tempesta, sobre la plataforma del Pont del Petroli badaloní, es retroben dos vells amics: l'un és polític i l'altre, periodista. Amb l'entrevista pretenen trobar el consens per construir una central atòmica a prop de Barcelona, que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa entre el polític i el periodista, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa. Enric Juliana i Julià de Jòdar són els autors d'aquesta obra de teatre lúcida i incòmoda, que és també una radiografia de la Catalunya contemporània.

Tres escenaris estableixen l'àmbit de L'àngel de la segona mort, primera part de la trilogia L'atzar i les ombres: el barri de vençuts entre els turons el mar, i la primera generació de foranis com els Pacheco i els Caballero, trencada per la guerra civil; la via del tren, a prop de mar, on la gossa Canela ha trobat el cos destrossat d'un xicot del barri, l'Àngel Cucharicas, amic del Gabriel Caballero; i el pont del Petroli, regne indisputat fora de mar de la Filla de la Capitana i espai mític del jovent del barri. Escenaris travessats per un temps circular, que separa i reuneix sense treva passat, present i futur en les figures emblemàtiques d'Angustias Pacheco, dona de Bonifacio Caballero i mare del Gabriel, i de Gregori Salicrú, mestre d'àcrates i catequista llec a l'Oratori. I, al centre de tot, la mort misteriosa del nen dels Cucharicas.

Audiolibro.

El primer llibre on parlen i s?interpel·len la historia, el present i les alternatives de futur de l?expressió mes conscient, la transformació social, els eixos indestriables de la lluita de les classes populars als Pasos Catalans.El lector te a les mans una primera aproximacio, acurada i en profunditat, sobre la CUP. La Candidatura d'Unitat Popular, com a concepte politic operatiu. Projecte i proposta d'unitat popular com a expressio de la voluntat d'arrelament a la vida municipal. Unitat de la practica politica, diversitat d'aplicacions concretes.El primer llibre on parlen i s'interpel·len la historia, el present i les alternatives de futur de l'expressio mes conscient, audaç i renovadora del municipalisme que veu, en la independencia i la transformacio social, els eixos indestriables de la lluita de les classes populars als Pasos Catalans. El primer llibre on afloren les contradiccions internes, els desafiaments externs, els dubtes i les conviccions, la teoria i la practica politica, els trets personals i la composicio col·lectiva d'una organitzacio petita, pero vista ja, per propis i estranys, com un dels fenomens mes trencadors de la politica catalana dels ultims anys.

Barcelona, 11 de setembre del 2001, dia de l'esfondrament de les Torres Bessones. La policia troba el cos gairebe momificat de Natalia Vidal, conservat pel seu marit durant setmanes. Es van coneixer en plena epoca dels Beatles, un any abans de l'esclat del Maig frances, temps d'optimisme i d'il·lusio, de lluita politica, efervescencia cultural i educacio sentimental per a la nova progressia.

?Un llibre d?actualitat amb ambició global, un relat psicologic amb perspectiva historica, una gran novel·la?. Julià GuillamonUna parella catalana de supervivents de la generació del 68 es trasllada

Si en Fot-li, que som catalans!, el título precedente de éxito indiscutible, Bru de Sala, Julià de Jòdar y Miquel de Palol abrían en canal nuestro pasado más reciente y auguraban todo tipo de desastr

Fot-li, que som catalans! s’inscriu en la llarga tradició de textos definitoris del ser català com són Les formes de vida catalana, de Josep Ferrater Mora, o Noticia de Cataluña, de Vicens Vives. Obres que, com la que avui publiquem, defineixen la nostra personalitat col·lectiva. Malgrat tot, a diferència dels seus antecedents, Fot-li, que som catalans! busca definir-nos a través de la sàtira literària i no de l’assaig raonat. Si Ferrater Mora planteja la nostra personalitat en quatre punts: continuïtat, seny, mesura i ironia, Fot-li, que som catalans! proposa fer-ho de la mà de la dissolució, la ximpleria continguda o descordada i el sarcasme. Un llibre per aconseguir autoestima a través de la flagel·lació lúcida.

La acción se sitúa en Barcelona el 11-S, día del atentado sobre las torres gemelas. La policía encuentra el cuerpo momificado de Natalia Vidal, conservado por su marido durante semanas. Ellos se conocieron en plena época de los Beatles, un año antes de la eclosión del mayo francés, tiempo de optimismo y de ilusión, de lucha política, de efervescencia cultural y de educación sentimental para la nueva progresía. A partir de una historia de amor desesperada, y alternando el discurso de los dos personajes centrales (él, Alejandro Higueras, un oscuro muchacho de barrio con ambiciones, y ella, una reconocida directora de teatro independiente) con las voces de los personajes que ellos conocieron y amaron, Julián de Jódar hace balance de un tiempo y de un país, de las esperanzas y las frustraciones de una generación, la de los jóvenes progres, que probablemente todavía no lo ha dicho todo. El hombre que amó a Natalia Vidal es a la vez una novela iconoclasta, una novela de ideas heridas por el tiempo, y una crónica sentimental y cultural de una generación.

¿Què hi ha, en el manuscrit trobat als Encants, que hagi pogut desfermar tant d’interès en un home tranquil? Al cap i a la fi, a El metall impur només s’explica una trista història de fàbrica, amb la

Els tres relats tragicomics aplegats a Zapata als Encants poden ser llegits amb un rerefons musical de corridos i contemplats com una punta seca. Pero no tracten solament de la mai enllestida biografia de Zapata a carrec del Vell Gran Home i el corrector Lotari, ni del combat impossible entre Chris Walker i Ximo Ximoi amb el Guiness de la gent fati com a public mut, ni de lencontre entre Salima, la puta mogrebina, i la gran dama sefardita Dori van der Meer en lanima pretenciosa del lletraferit Ferran Guardia, ni dAnselmo el progre i el seu amor per la frivola Georgina, voluntaria a Chiapas, ni de la candida periodista Assurdina i la seva passio per linfeliç pianista Alberic, ni de la rubensiana filatelica Dora, espieta del quimic Santiago, devot macarra de la Raquel, perseguida pel Castor, destronat princep de bordell... No, aqui tambe es parla, sense prevencions ni cauteles, de llengues i de literatura, de politica i de reptils, de perdues i de renuncies, de sexe antic i de velles addiccions, de raons per morir i de raons per seguir malvivint (ocasionalment, de motius per matar), de la meretriu postolimpica i dels espais i dels buits. Pero es parla sobretot de la compassio humana, quan laltre canto del mirall ens mostra, ara mateix, el nostre futur a traves dun devessall de runes de la historia, els darrers quaranta anys, a la Oh Felix, Tu, Catalonia, si gusteu...

Al laboratori d'assaigs de Can Verrières s'hi estan coent assumptes de gran transcendència per a la història de Barcelona, Catalunya i Europa. Un Gregori Salicrú jovencell arriba a la fabrica de don Jaime amb aire d'heroi balzaquia per prendre el pols a aquelles operacions; en poc temps, esdevindra un acrata de cap a peus. Salicrú sabra que el gegant Joan Cartutxo esta destinat a ser la pedra foguera d'una revolta social a les barraques de Can Tunis, i que la maxima degradació de la humanitat s'amaga rere un nom pretesament alemany: Frank Goldstein. El que en surti, de tot plegat, és una bomba de rellotgeria.De sobte, una veu sospitosament familiar irromp en el relat. ¿D'on surten, tants impertinents? En tot cas, cal continuar per fer els honors als actors del Relat i acomiadar el temps de la innocència històrica.

Novel·la de novel·les sobre la persistència de la memòria col·lectiva. Un cabdell de vides mogudes per les passions, contra la repressió dels desitjos i a favor de la dignitat de l'ésser huma. Tres novel·les d'aprenentatge d'un adolescent en els temps més foscos que constitueixen el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina. No són frases de farciment. La trilogia de Julia de Jòdar que va arrancar el 1997 amb L'angel de la segona mort (la segueixen El transit de les fades i El metall impur) va acumular cinc dels principals premis literaris del país, va causar una sotragada feliç en el panorama literari catala i ha quedat com una parada imprescindible en qualsevol llista de les millors obres del nostre segle. Aquesta edició la reuneix per primera vegada en un volum, exhaustivament revisada —de fet, reescrita— per l'autor.L'entrada tardana de Julia de Jòdar a la literatura catalana, sent un jove de cinquanta-cinc anys, va ser una de les més impactants de la història recent. «El crític té dret a sentir-se desconcertat i fins imaginar-se en una situació paral·lela a la de començaments de segle, quan la irrupció de Víctor Catala descol·loca l'ordre assenyat del ram de la crítica», deia Isidor Cònsul després de llegir el primer llibre de L'atzar i les ombres, ara fa vint-i-cinc anys. A partir de llavors, Jòdar va emprendre un abassegador tour de force narratiu durant tres lustres, fins que amb El desertor en el camp de batalla anunciava, justament, la seva deserció literaria. Comanegra ja el va convèncer d'escriure Els vulnerables (2018), que podria considerar-se una preqüela juganera de l'obra magna que teniu a les mans. I mai se sap. Potser aquest gran prestidigitador entre ficció i realitat encara ens depara més sorpreses.

El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d& x02019;endreçar la biografia de l& x02019;escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l& x02019;home concret com totes les cares i caretes de l& x02019;antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El mon cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l& x02019;esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertaries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors mes importants de les ultimes decades. Es mes: un geni. Perque el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuacio de l& x02019;aclamada trilogia L'atzar i les ombres s& x02019;ha fet esperar divuit anys, perque calia pouar molt endins.