LAIA DE AHUMADA BATLLE

El libro explica que, además de los cinco sentidos, debemos de tener otro que no se ve ni se oye, no se huele ni tiene gusto, y que tampoco se puede tocar: ¡el sexto sentido! Es aquel que nos hace ver lo que no se ve a simple vista. Es aquel que nos ayuda a sentir con todo el cuerpo lo que ocurre en nuestro interior.

El llibre explica que, a mes dels cinc sentits, en devem de tenir un altre que no es veu ni se sent, que no fa olor ni te gust, i que tampoc no es pot tocar: el sise sentit! És aquell que ens fa veure el que no es veu a primera vista. Es aquell que ens ajuda a sentir amb tot el cos el que passa dins nostre.

¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l'únic on l'espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allo que molts plantegen, auguren o neguen, ja s'esta vivint. Dona la paraula a una espiritualitat que vessa mes enlla, mes ença i mes endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciencia de neixer a quelcom de nou.Les persones entrevistades en aquest llibre Oriol Texidor, Lidia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Montserrat, Josep M. Vigata, Agusti Paniker, Natxo Tarres, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Gillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Mele expliquen que l'espiritualitat es una experiencia que no te paraules; que conforma la vida i que s'encarna en la quotidianitat del mon; que te una liturgia i unes formes que li son propies. ¿Quina es, doncs, la diferencia? Una voluntat de voler viure l'espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perque no responen a les seves necessitats, perque no les consideren necessaries. Viuen sense religio, pero no d'esquena ni en contra del fet religios ni de la saviesa de les tradicions religioses.

Que algú vulgui fer-se pastor en l'era de la tecnologia no deixa de ser un fet curiós, però és una realitat d'ençà que l'any 2009 va néixer l'Escola de Pastors de Catalunya on s'han anat formant diferents promocions de joves amb una nova consciència, preocupada i ocupada a fer possible la vida a la terra, una vida que es nodreix no només dels aliments sinó de ser qui som. L'autora ha fet una transhumància per les vides d'aquests joves per saber qui eren, què els impulsava a retornar a la terra, quines eren les seves motivacions i els seus projectes vitals, com vivien i com ho vivien. Aquest moviment de retorn a la terra dels joves pastors es troba en un context global que ens fa entendre que el canvi que plantegen no és una bogeria sinó un anhel emmarcat dins un nou paradigma agrosocial. Tots tenen una convicció profunda que els fa aguantar ferms: la certesa de ser el motor de canvi d'uns nous temps.