A Catalunya es va desenvolupar des de l'Edat Mitjana un sistema hereditari que consistia a deixar els bens al fill mascle primogenit a canvi de col·locar els fills segons el millor possible i cuidar-se dels pares. Aquest sistema tenia diverses contradiccions i punts febles, i els diferents grups socials desenvoluparen estrategies diverses per fer-hi front i aconseguir que el benestar de les families passes de generacio a generacio. El llibre estudia la logica que tenia aquest sistema, com els diferents grups socials el feien servir i com va entrar en crisi al llarg del segle XIX. Aixi mateix, l'autor estableix una comparacio entre el sistema d'hereu i el sistema d'herencia igualitari que predominava a bona part de la peninsula, per descobrir que tots els sistemes tenen mecanismes per evitar la degradacio social de les persones que els utilitzen.
Fa poques dècades en el camp català encara es llaurava amb cavalls, se segava amb dalla i es batia amb mules. Els canvis tecnològics i les noves formes de vida han abandonat tot aquest món en el calaix dels records, però també, afortunadament, l'han deixat fixat en els clixés fotogràfics. La vida rural a Catalunya mostra aquest món rural que s'ha perdut. I ho fa en totes les seves facetes (per tipus de conreus i usos del camp) i intentant abastar tot el territori: des de l'alta muntanya prinenca fins al Delta de l'Ebre, des de les fèrtils terres de la Garrotxa fins a les feixes costarudes del Priorat, des de les vinyes del Penedès als oliverars de les Garrigues, passant per la majoria de comarques catalanes. Però el llibre reflecteix, sobretot, la vida dura i abnegada de la gent del camp, els seus hàbits, els seus rituals, les seves tradicions ancestrals. Tot això en un llibre inèdit pel seu abast temàtic i territorial.