Lluís Calvo

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), és poeta, narrador, assagista i crític literari. Ha publicat més de 30 llibres de poesia, assaig i narrativa. Fulgor ens parla de l’amor i d’un cor que corre com un lle

Un poeta amb un discurs filosofic molt elaborat. Premi Cadaques a Rosa Leveroni 2007Narrador, assagista, poeta, Lluís Calvo desgrana en aquest llibre poemes de gran força discursiva, sovint a mig cami entre la lirica i la narracio. Escrit a cavall entre l'Argentina i Catalunya, aquest poemari s'inscriu en geografies concretes, que esdevenen reflex d'un desencis existencial. Incomode amb l'entorn, el poeta confessa en tres versos contundents: "Al capdavall, si el temps ja no ho esmena,/ sapigues que, definitivament,/ m'he equivocat de mon, no de poema".

Lluís Calvo (Saragossa, 1963), és poeta, assagista i narrador. Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona, en l'actualitat es dedica a la gestió cultural. Ha publicat quinze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (1987), La llunyania (1993), L'estret de Bering (1997), Opus spicatum (2000), Omissió (2001), El buit i la medusa (2002), La tirania del discurs (2003), Andròmeda espiral (2005), Al Ras (2007), Última oda a Barcelona (2008), escrit conjuntament amb Jordi Valls, i Cent mil déus en un cau fosc (2008). Com a assagista ha publicat Les interpretacions (2006), obra que va suposar tot un revulsiu en el panorama del pensament i la reflexió en la nostra llengua. Igualment, ha publicat articles de critica i anàlisi literària en diversos reculls, estudis col•lectius i revistes com Caràcters, L'Espill i Reduccions. Ha publicat tres novel•les: Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001) i L'expulsió del paradís (2004). La seva obra poètica ha estat destacada amb diversos premis, com ara l'Amadeu Oller, Martí i Pol, Miquel de Palol, Josep Maria López Picó, Ciutat de Palma-Joan Alcover, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i, recentment, el premi Octubre-Vicent Andrés Estellés. També, amb Pedro Valdeolmillos, ha conreat la poesia digital en xarxa, des del projecte internacional Epímone.

Aquest és el viatge iniciàtic per la Barcelona metropolitana -del Fondo a Sant Cosme, de Ciutat Meridiana a la Model- de dos dels poetes més inquiets de la poesia cat

Rosa Allison, exiliada anarquista que ha conegut la desfeta de la Guerra Civil i el camp de concentració d'Argelers, arriba a Londres l'any 1939, reclamada per un pare gairebé desconegut. En el rovell cosmopolita de Londres entra en contacte amb el món del jazz i coneix William Saunders, un llibertari nihilista que la introduirà en I 'espionatge contra el nazisme. La Rosa, a través de l'amor obsessiu de Saunders, reconstrueix el passat i suplanta la seva mare morta. Aquesta ambiciosa novel·la ens endinsa, magistralment, en el Londres convuls i devastat de la Segona Guerra mundial, veritable formiguer on s'esdevenen els bombardejos de l'aviació nazi, els discursos abrandats de Churchill, l'activitat dels exiliats, la vida dels suburbis miserables, el luxós batec de les sales de ball i alguns fets que, a la fi, van canviar la història contemporània. L'expulsió del paradís és la baula que uneix la Guerra Civil amb la gran conflagració mundial. Amor, idees i suspens s'uneixen en aquesta obra d'imbricacions fascinants, escrita per un dels autors més inquiets i ambiciosos de la nostra literatura.

Disfruta del placer de la lectura con esta obra en catalan

Lluís Calvo (Saragossa, 1963). Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat setze llibres de poesia, entre els quals Veïnatge d'hores (Ell Mall, 1987), La llunyania (Quaderns Crema, 1993), L'estret de Bering (Edicions 62, 1997), Omissió (Llibres del segle, 2001), El buit i la medusa (Editorial Proa, 2002), La tirania del discurs (Pagès, 2003), Andròmeda espiral (Emboscall, 2005), Al Ras (edicions Perifèric, 2007), Última oda a Barcelona (La Garúa, 2008, conjuntament amb Jordi Valls), Cent mil déus en un cau fosc (Proa, 2008) i Col•lisions (3i4, 2009). En el camp de l'assaig ha publicat Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) i té en premsa l'obra Baules i llenguatges (3i4). Ha desplegat igualment la seva tasca assagística i crítica en diverses publicacions, al voltant d'autors com Maria Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellés, Agustí Bartra, Màrius Sampere, Carles Hac Mor o Joan Ponç, entre d'altres. Ha publicat tres novel•les: Aconitum (Edicions 62, 1999), Electra i la carretera (Destino, 2001) i L'expulsió del paradís (Destino, 2004). Ha guanyat diversos premis, com ara l'Amadeu Oller, el Miquel de Palol, Josep M. López Picó, Ciutat de Palma, Maria Mercè Marçal, els Jocs Florals de Barcelona, el Rosa Leveroni i l'Octubre-Vicent Andrés Estellés. La poesia de Lluís Calvo pateix el benefici de la impossibilitat de l'etiquetatge. A cavall del realisme i del simbolisme, però sense renunciar a l'experimentació, converteix aquest ampli espectre creatiu en un fidel mirall o rèplica de la canviabilitat del món on aquest discurs i a partir del qual discurs es representa. El centre d'aquest Estiula és, com explica Jaume Pont a l'epíleg, la natura i la particular forma de veure i de viure, concebre i interpretar el territori, humanitzant i singularitzant cada un dels elements que el formen, tot sense caure en una romàntica reducció sacralitzadora del paisatge, convertint-se, aquest, no només en poema sinó també en instrument de reflexió sobre el poema que protagonitza.

El que més sorprèn de Les interpretacions és la vitalitat d'un conjunt format per proses, d'entrada, heterogènies. Hi ha aforismes, notes de dietari, reflexions filosòfiques, comentaris sobre el món de l'art o sobre l'ofici de l'escriptura, però també textos que es poden considerar com a assaigs breus amb una base intel·lectual que excel·leix per la seva riquesa. Si bé ho mirem, Calvo ens proposa un recorregut prou exhaustiu per tots aquells elements que han ajudat a fer de la seva obra poètica i narrativa un conjunt sòlid. Són formes breus a la manera dels millors escriptors contemporanis, són aquests fragments que estan sempre presents en una trajectòria literària i que poques vegades troben una sortida adequada en forma de llibre.

Al ras és un cant a favor de la dissidència del poeta i de la seva individualitat, des de l'expressió d'un llenguatge singular que no ha de témer habitar les paraules de la intempèrie. En aquest llibre, la mort, l'oblit i l'amor se succeeixen enmig d'una imatgeria que esclata en escenaris inquietants, d'una pertorbadora potència verbal. Amb lirisme i força expressiva, l'autor basteix una poètica contemporània i, alhora, intemporal.

.