Manuel Molins

OBRA: En DONES,DONDES, DONES (premi Octubre de Teatre 2009) ens conta la història d'una família a partir de sis dones. És un relat calidoscòpic on es barregen sentiments, enveges, amors, desigs i frustracions en una polifonia de veus i accions que s'entrecreuen. Com diu el crític Francesc Foguet en el seu excel•lent pròleg: es tracta d'una història on "el relat de conjunt que se'n deriva planteja -sense embuts ni tabús, sense hipocresia ni impostura- temàtiques que afecten especialment la tan esbombada condició femenina: la inferioritat en l'àmbit laboral, la submissió als codis mascles, les estretors de la revolució sexual, la violència exercida en el cos de la dona, la discriminació real per raó de sexe, la desemparança dels emigrants o la desigualtat de la pobresa. Crítica, reivindicació i joc es fonen en una peça valenta que, a més d'explorar les formes de la teatralitat, malda per esbatanar portes i finestres i insuflar aire nou en les cledes dels resclosits discursos de gènere".

Manuel Molins, valenciano, actualmente es dramaturgo y profesor. Se inició con el movimiento teatral de lo que se dio en llamar Teatro Independiente, buscando siempre las raíces de un posible teatro del País Valenciano que sufría, además de las viejas alienaciones y persecuciones impuestas por el dictador y sus secuaces, otras marginaciones y equívocos en su cultura y particularmente en su lengua. Hasta ahora ha publicado siempre en el catalán de Valencia y éste es su primer texto que aparece en castellano y que quedó finalista del Premio Durango-Baqué 1996. Ha participado en numerosos congresos, cursos, conferencias, encuentros o debates sobre el hecho teatral o la dramaturgia actuales. Y ha ganado también diversos premios (Ciutat d'Alcoi, Ciutat de Granollers, Ciutat de València, Premio de los Escritores Valencianos...) y estrenado tanto en los Teatros de la Generalitat Valenciana como en diferentes compañías privadas o grupos de aficionados, pues el teatro que practica no entiende de ciertas diferencias ni privilegios. Si como querían algunos sabios doctores los gatos no van al cielo ni las mujeres pueden escribir las obras de Shakespeare, esta obra es el documento de un error o una impostura injustificables, pues asistimos al monólogo de una MUJER, borracha de lenguaje, cerveza, marginación, amores y soledad, que se proclama auténtica autora de aquellas obras famosas y nos muestra las contradicciones y claroscuros sociales y el vedetismo cultural, para abrirnos las puertas de un cielo repleto de gatos.

Abú Magrib ens conta l'odissea d'un jove magribí que travessa l'estret de Gibraltar amb una pastera amb l'esperança de poder construir-se, treballant, un futur millor i més lliure.Abú Magrib ens conta l'odissea d'un jove magribi que travessa l'estret de Gibraltar amb una pastera amb l'esperança de poder construir-se, treballant, un futur millor i mes lliure. El seu es un testimoni de l'explo-taciosobretot laboral i sexual, de la marginacio, del dolor i de la injusticia que oprimeixen els sense papers. Aquest text denuncia, sense maniqueismes ni idealismes, l'anomenat Primer Mon, que, mes sovint del que seria desitjable, tracta i valora les persones com si foren mercaderies. I es, alhora, un viatge iniciatic pels racons d'una condicio humana atrapada per l'estrangeria permanent de les nostres vides.

Marc i Alícia estan farts de tot, voldrien desconnectar del món que els envolta i anar-se'n ben lluny... I si emprengueren un viatge per l'univers? Amb l'ajuda d'uns caragols i uns bolets màgics desc

Els personatges de les rondalles d'Enric Valor han decidit rebel·lar-se. Així, les velletes de la Penya Roja, el dimoni fumador, l'astuta raboseta i el mateix Valor prenen vida en aquesta obra farcida d'acció i d'aventures fantstiques. De la m d'aquests personatges ens retrobem amb el llegat del gran escriptor de Castalla.

AMB PRÒLEG DE NÚRIA CADENES David Connery, periodista de la BBC, arriba a Barcelona per cobrir els atemptats criminals de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017; pero, en tenir notícia de tot el que

L'acció transcorre en una vella casa de Bagdad des de la tardor 2002 a la primavera 2003. O siga, entre els rumors públics de guerra i la històrica invasió de l'Iraq la matinada del 20 de març de 2003, després de la Guerra del Golf de 1991 i tants anys de bloqueig. Una invasió comandada pel president dels EUA, Georges W. Bush, amb el recolzament entusiasta de Tony Blair (United Kingdom) i José María Aznar (Reino de España).«La primera víctima de la guerra és la veritat», cridava Èsquil. I així ho va intentar una vegada més l'equip governamental del president George W. Bush a els seus esforços per falsificar la realitat. Però al costat de tot això, la Guerra de Troia i la destrucció dels Budes històrics pels talibans afganesos no semblen més que un joc d'infants perquè ací, en una síntesi de totes les perversions, es van donar des del plor d'Hècuba i les Troianes a la desfeta de la Biblioteca d'Alexandria o el bombardeig sobre Guernika.El teatre europeu es va ocupar rapidament d'aquests fets amb espectacles més o menys documentals, irats i d'urgència per mobilitzar les consciències del públic, actualitzant de nou una de les diverses funcions permanents de l'art escènic: la representació de les grans qüestions públiques.Aquest text, però, no s'adscriu a l'estètica del teatre document i només intenta ser una proposta dramaticopoètica que beu de la notícia i del document. I sobretot vol anar més enlla de la servitud als mitjans perquè sembla que quan un fet o una guerra ja no és notícia de primera plana deixa d'existir sense tenir en compte la realitat de milers de persones que continuen estimant i morint.Així, doncs, assistirem a la petita història (story) de quatre dones, HURRIA, UMM, SARA i MELEK, sobre el fons mític del nou plany de Mesopotamia amb una utilització sintètica del temps i de la Història (History). I també, és clar, des d'una certa perspectiva deutora d'alguns classics com ara A. Txèkhov per al qual la realitat vivencial no demana grans artilugis literaris ni escènics.

Sara i David són dos éssers a la deriva que es troben per necessitat, que s'atrauen irremeiablement, perquè tots dos se senten perduts i desemparats en un món hostil. David és un adolescent impulsiu i violent que s'allunya de la realitat que l'envolta amb la màgia dels skaters; Sara és la seua professora, i els problemes a l'aula faran que es replantege el sistema educatiu vigent. Monopatins (Skaters) és una obra compromesa, pionera, que aborda la vida diària, concreta, tangible, de l'Ensenyament Secundari Obligatori actual.

Set personalitats del Segle d’Or (Vicent Ferrer, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Alexandre VI i Benet XIII) són convidades a una reunió en el vell monestir de S