Esta obra, rehuyendo el biopic, se adentra por primera vez, desde la sensibilidad y el tratamiento del teatro actual, en la figura viva y contradictoria del pianista Iturbi (1895-1980). Un artista que era tan capaz de tocar magistralmente Mozart o Albéniz, como de acompañar a Groucho Marx tocando el bugui-bugui en programas radiofónicos.Aquesta obra, defugint el biopic, s''endinsa per primera vegada, des de la sensibilitat i el tractament del teatre actual, en la figura viva i contradictòria del pianista Iturbi (1895-1980). Un artista que era tan capaç de tocar magistralment Mozart o Albéniz, com d''acompanyar Groucho Marx en programes radiofònics tocant el bugui-bugui.Según un personaje de la obra, decir Valencia y Hollywood es decir Iturbi (1895-1980). Aun así, el gran pianista continúa siendo casi uno desconocido. Su figura, comparable o superior a la de Blasco Ibáñez, no ha tenido tanta incidencia entre los valencianos, a pesar de que algunas instituciones han intentado paliar el olvido. Prácticamente nada mientras no se recupere su legado sonoro y se estudie y se difunda a fondo su obra. Quizás hay razones políticas. O quizás es que la música pianística exige una atención y condiciones especiales. Al final, este texto, rehuyendo el biopic, se adentra por primera vez, desde la sensibilidad y el tratamiento del teatro actual, en la figura viva y contradictoria de Iturbi. Un artista que fue tan capaz de tocar magistralmente Mozart o Albéniz, como de acompañar a Groucho Marx tocando el bugui-bugui en programas radiofónicos.Segons un personatge de l''obra, dir València i Hollywood és dir Iturbi (1895-1980). Tanmateix, el gran pianista continua sent quasi un desconegut. La seua figura, comparable o superior a la de Blasco Ibànez, no ha tingut tanta incidència entre els valencians, malgrat que algunes institucions han intentat pal·liar-ne l''oblit. Poca cosa, però, mentre no es recupere el seu llegat sonor i s''estudie difonga a fons la seua obra. Potser hi ha raons polítiques. O potser és que la música pianística exigeix una atenció i condicions especials. Fet i fet, aquest text, defugint el biopic, s''endinsa per primera vegada, des de la sensibilitat i el tractament del teatre actual, en la figura viva i contradictòria d''Iturbi. Un artista que era tan capaç de tocar magistralment Mozart o Albéniz, com d''acompanyar Groucho Marx en programes radiofònics tocant el bugui-bugui.