MARIE BALMARY

A través del dialeg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanalisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva.És un dialeg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis -un ogre devorador d'animes- és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la l'ésser huma a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre l'agnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre l'experiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.

La psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament, d’experiències de l’inconscient i d’experiències del diví. No falten obstacles, però, a l’hora d’efectuar una dob

«Nosaltres, els no religiosos, que procedim normalment de la ciència i de diversos medis i moviments ben allunyats de les Esglésies, entrem en aquells textos amb interès i respecte. Desconfiant dels seus traductors i comentaristes, confiem en la seva mateixa lletra, convençuts que diuen molt més sobre l'home que parla que les teories científiques o les doctrines polítiques que abans havíem donat per bones.»Ni teòloga ni exegeta, la psicoanalista Marie Balmary ens proposa una nova lectura dels relats bíblics. La fidelitat estricta a la lletra, recuperant el que els segles han deformat, ens permetra descobrir en la Bíblia l'adveniment del subjecte. El déu bíblic, que no exigeix submissió ni seguiment, es fa compatible amb l'afirmació del JO: l'ésser huma no és objecte sinó subjecte.En aquesta obra, Balmary no dubta a polemitzar habilment amb Darwin, Freud i Lacan, al mateix temps que qüestiona dos mil anys de tradició exegètica.Marie Balmary exerceix la psicoanalisi a París. Als anys setanta, en acabar la carrera de psicologia, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanalisi en què defensa una altra lectura del mite d'Èdip i una manera diferent d'escoltar els pacients. Refusada per la Sorbona, la publica com a llibre (L'homme aux statues, 1979).Després s'orienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Posa en practica un mètode de lectura en grup dels textos en la seva llengua original, de manera semblant al que permet fer la psicoanalisi.

Si psicoanàlisis i espiritualitat semblen d'entrada incompatibles, Balmary ens diu que la pràctica clínica i un nou accés als textos espirituals porten a pensar la vida espiritual com un luxe de la humanitat, com allò que dóna amplada a la vida humana. El volum incorpora el text de la conferència «Religions per servir-les o perquè ens serveixin», pronunciada a Barcelona l'any 2008.

El Judici Final ja no està de moda: ningú no enyora el terrorisme sagrat sobre el qual les Esglesies van establir el seu poder clerical. Despres de segles d instrumentalització de la culpabilització

«Todo me separa de un monje católico. No creo en Dios, y es probable que él no crea en el inconsciente. Para él, la verdad es divina, se ha revelado a los hombres e incluso se ha encarnado en un hombre. Para mí, la verdad es humana, permanece oculta y solo nos llega a través de lo que no sabemos. La palabra le viene de fuera; a mí, de dentro. Él ha escogido vivir como si estuviera más allá de la condición humana, en ese celibato, esa pobreza, esa comunidad masculina, esa vida religiosa. En cambio, mi vida y mi trabajo están inmersos en la diferencia de sexos y de generaciones, en la sociedad de mi época y en la investigación científi ca.» A través de una fi cción dialogada —un auténtico diálogo fi losófi co—, la psicoanalista Marie Balmary recrea su encuentro y amistad con el monje Marc-François, hermano de Jacques Lacan. En este intercambio, Balmary explora las relaciones entre religión y psicoanálisis buscando no tanto lo que cura, sino lo que salva. Una conversación donde un dios que pide sacrifi cios se confronta a un dios de la palabra que apela al ser humano a expresar un yo profundo. Un coloquio que oscila entre el agnosticismo y la creencia, entre el judaísmo y el cristianismo, entre la experiencia interreligiosa y el mantenimiento de las identidades.

Si psicoanálisis y espiritualidad parecen de entrada incompatibles, Balmary nos dice que la práctica clínica y un nuevo acceso a los textos espirituales conducen a pensar la vida espiritual como el lujo de la humanidad, como aquello que confiere amplitud a la vida humana. El volumen incluye el texto de la conferencia «Religiones para servirlas o para que nos sirvan», pronunciada en Barcelona en el año 2008.

El Juicio Final ya no está de moda: nadie echa de menos el terrorismo sagrado sobre el cual las Iglesias establecieron su poder clerical. Despues de siglos de instrumentalización de la culpabilización enfermiza y el miedo al infierno, ¿debemos renunciar a la idea de una retribucion de los actos de cada uno? Si el Dios Juez de antaño esta muerto, ¿hemos acabado con la cuestion del mal y de la responsabilidad? En nuestras sociedades secularizadas, los mitos modernos y las series policiacas nos muestran que, de hecho, la cuestion nos continua obsesionando. La psicoanalista Marie Balmary y el teologo Daniel Marguerat dialogan en este libro sobre el Juicio Final. ¿Habra "llanto y crujir de dientes" para algunos o "iremos todos al paraiso"? Los autores se enfrentan a esta cuestion desde la raiz: la de los textos biblicos que nos hablan de una manera terriblemente severa en apariencia incluso en los Evangelios. Leyendolos en dialogo, Balmary y Marguerat descubren que estos textos admiten una lectura diferente, una lectura que apela a una vision del hombre y de su porvenir liberada del miedo. La audacia de este libro a cuatro manos radica en hacernos descubrir una dimension insospechada de las Escrituras biblicas.

«Tot em separa d’un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l’inconscient. Per ell, la veritat és divina, s’ha manifestat als humans i fins i tot s’ha encarnat en un home. Pe