«Tot em separa dun monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en linconscient. Per ell, la veritat és divina, sha manifestat als humans i fins i tot sha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través dallò que no sabem. La paraula li arriba de fora; a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat dhomes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.»A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant delque guareix sinó del que salva.És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complements. Un intercanvi on un Déu que demana sacrificis un ogre devorador dànimes és confrontat a un Déu de la paraula que apel·la lésser humà a expressar un jo profund i un nosaltres significatiu. Una conversa que oscil·la entre lagnosticisme i la creença, entre el judaisme i el cristianisme, entre lexperiència interreligiosa i el manteniment de les identitats.
Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París.En acabar la carrera de psicologia, als anys setanta, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi en què defensa una relectura del mite dÈdip i una manera diferent descoltar els pacients. Refusada per la Sorbona, Balmary la publica com a llibre (Lhomme aux statues. Freud et la faute cachée du père, 1979).Després sinteressa pels orígens de la paraula i sorienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Posa en pràctica un mètode de lectura i interpretació en grup dels textos en la seva llengua original hebreu i grec, de manera semblant al que permet fer la psicoanàlisi. Exposa aquestes recerques en tres obres: Le sacrifice interdit. Freud et la Biblie (1986), La divine origine. Dieu na pas créé lhomme (1993), i Abel ou la traversée de lEden (1999).En el seu darrer llibre, Le moine et la psychanalyste (2005), explica la seva trobada i amistat amb el monjo Marc-François, germà del psicoanalista Jacques Lacan, mitjançant una ficció dialogada.Lobra de Balmary gaudeix duna gran difusió a França, i ha estat traduïda a langlès, el portuguès, el neerlandès, litalià, el grec i el japonès. Ledició de Fragmenta serà la primera traducció duna obra de Balmary en làmbit hispànic.De Le moine et la psychanalyste se nhan venut 22.000 exemplars només a França.