Marina Tsvetàieva

Dos grandes poetas perseguidas por el estalinismo. Marina Tsvetáieva vivió la persecución política, aun en el exilio en París. Su regreso a la Unión Soviética significó su aislamiento definitivo, el de un régimen que la anuló y, finalmente, la condujo al suicidio en 1941. Anna Ajmátova, que también vivió la purga del régimen, pudo sobrevivir a él, incluso su obra y su vida fueron objeto de un proceso de rehabilitación. Una antología sobre el amor y el desamor, la humillación y la resistencia, la desesperación y el anhelo, que abarca todos los periodos de creación de las mejores poetas rusas del siglo xx.

El canto y la ceniza, antología seleccionada, traducida y comnetada por Mónika Zgustova y Olvido García Valdés, da cuenta de manera amplia y significativa de la obra de Anna Ajmátova y Marina Tsvetáieva, las dos grandes poetas rusas del siglo XX.

Marina Tsvetaievaren testu hau, emakumeen arteko amodioari buruzkoa, Natalie Clifford Barney-ri zuzendua da; erantzun bat haren 1918ko Pensées d'une amazoneri. Tsvetaievak jeinu askea erakusten digu Ene anaia femeninoan, ahalmen poetiko dirdiratsua, hizkuntzaren apaintasun musikala, testu lesbiko ederrenen artean kokatzen dutena. Marina Tsvetaievak sakon aztertzen du maitasun femeninoa, eta bereziki lotzen zaio elkar maite duten eta haur bat edukitzerik ez duten bi emakumeren kezkak definitzeari. Asmo hori gaindituz, orrialde ahaztezinak eskaintzen dizkigu emakumeaz, gizonaz, amodioaz eta bizitzaz. "OIrakurri dut zure liburua. Idazten duten emazte guziak bezala zatzaizkit hurbila. Ikusi zintudan egunaz geroztik pentsatzen dut zugan...""

Durant la decada de 1930 la decada de la miseria i de la prosa, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetaieva va escriure les peces que formen part daquest volum: El diable, La mare i la musica i La casa del Vell Pimen. Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetaieva. El seu mon, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), es un mon profundament sensorial i desconegut, del qual acabara brollant tota la seva poesia. Prohibida a la Unio Sovietica fins a vint anys despres de la seva mort, Marina Tsvetaieva (1892-1941) es una de les grans poetes de la historia de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a lexili com en un Estat sovietic que la va aillar i la va maltractar fins a fer-la desapareixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor dallo que es mort, dallo que es enterrat en els records duna memoria amb filtre infantil. Els relats que aqui publiquem formen part, sens dubte, dels mes fascinants i personals de la literatura russa del segle xx.

La poesia de Tsvetaieva ens obre l'anima de bat a bat.Poeta del foc, psique russa, sibil·la: Tsvetaieva no admet cap etiqueta perquè en crea una de pròpia. No accepta lleis ni en l'escriptura ni en l'amor: per a ella, vida i literatura signifiquen la mateixa cosa —un apassionament lliure i fervorós. Els dos reculls de poemes que componen les Fites, publicats ara en catala per primer cop, es van escriure entre 1916 i 1920: entre el darrer any de la Rússia tsarista, les revolucions de febrer i octubre del 1917, la precarietat immediatament posterior i la mort per desnutrició d'Irina, la segona filla de la poeta. Les Fites representen l'inici de la maduresa literaria de Tsvetaieva, la seva entrada al panorama de recitals i el reconeixement per part de la crítica i dels companys de l'Edat de Plata: Akhmatova, Pasternak, Mandelstam, Balmont... La poeta desplega un imaginari complex i personal, en el qual amor i amistat, maternitat i infantesa, ciutat i ruralia, tradició ortodoxa i magia gitana, somnis i quotidianitat, i desig hi conviuen enllaçats pel vincle ancestral de la poesia i la música.Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Ivanovna Tsvetaieva (Moscou, 1892 Ielabuga, 1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura i una veu inclassificable. D'adolescent, pogué estudiar i viatjar per Europa i, a divuit anys, s'autoedita el primer recull de poemes. Però el moment polític la condemna a la precarietat i l'alienació: s'exilia primer a Praga, després a París i torna a l'URSS l'any 1939. Alla se suïcida a quaranta-vuit anys, després de ser evacuada de Moscou a causa de l'entrada de l'exèrcit nazi. Malgrat el seu periple, ens llega una obra vasta i particularíssima, que inclou poesia, prosa, teatre, assaig, dietaris, correspondència, i traduccions de Rilke, Baudelaire o Lorca.

Durant la decada de 1930 ?la decada de la miseria i de la prosa?, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetaieva va escriure les peces que formen part d?aquest volum: El Diable, La mare i la musica i La casa del Vell Pimen. Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetaieva. El seu mon, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), es un mon profundament sensorial i desconegut, del qual acabara brollant tota la seva poesia. Prohibida a la Unio Sovietica fins a vint anys despres de la seva mort, Marina Tsvetaieva (1892-1941) es una de les grans poetes de la historia de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l?exili com en un Estat sovietic que la va aillar i la va maltractar fins a fer-la desapareixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d?allo que es mort, d?allo que es enterrat en els records d?una memoria amb filtre infantil. Amb una llengua plena de paranys, de jocs, de ritmes i de rimes, i amb un imaginari carregat d?imatges i referencies religioses, culturals, linguistiques i infantils, les tres peces del volum ens serveixen per presentar la prosa d?aquesta creadora fervorosa per primera vegada en catala.

Aquest llibre dibuixa un recorregut per la vida i l'obra de dues poetes russes que van inserir amb majúscules la seva obra dins la literatura universal. La poesia d'Anna Akhmàtova (1889-1966) és elegant, clàssica, serena en la seva tristesa; la de Marina Tsvetàieva (1892-1941) és original, inclassificable, un crit esdevingut poesia. Les seves diferències es projecten damunt un fons comú de circumstàncies històriques aclaparadores -la dictadura estalinista, l'exili interior i exterior, l'ostracisme i la pobresa material-, i circumstàncies personals -les persecucions a elles i les seves famílies, les relacions amoroses i l'amistat amb grans personatges de la vida cultural europea com Rilke, Pasternak, Mandelstam i Isaiah Berlin.